Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 13/01/2018

La República és dins nostre

La República és viva dins de nosaltres. Encara no vivim en una república, però la República ja fa temps (sobretot des del referèndum) que viu en nosaltres. Ha anat germinant la llavor que un dia es va obrir pas en el nostre ideari i el nostre sentir. Energèticament, que encara no formalment, la República ens empeny, s’obre pas irresistiblement, com la natura, que tard o d’hora sap que tot el que l’hivern ha anat covant esclata el dia que li arriba el torn a la primavera. No ho dubteu, ningú ho pot aturar: la República arribarà perquè és viva dins de nosaltres.

AGUSTÍ DELGADO

BLANES

L’educació de TV3 i Catalunya Ràdio

El senyor Bermúdez de Castro, secretari d’estat per a les Administracions Territorials, ha dit que és incapaç de mirar TV3 i d’escoltar Catalunya Ràdio més de cinc minuts. Imagino que deu ser per qüestions d’idioma. Com que no ha viscut a Catalunya, no va estar escolaritzat al nostre país i, per tant, no va poder gaudir dels beneficis de la immersió lingüística. Atesa aquesta circumstància, és comprensible que no entengui el català i no pugui fer un seguiment normal dels informatius. Aquí no tenim aquest problema perquè entenem perfectament el castellà, cosa que és molt positiva des del punt de vista cultural.

El senyor Bermúdez de Castro també s’ha manifestat en el sentit que no aniria ni a TV3 ni a Catalunya Ràdio per ser entrevistat perquè, malgrat que és una persona dialogant quan se’l tracta amb respecte, està segur que en cap dels dos mitjans de comunicació públics catalans rebria aquest tracte. ¿Podria explicar en què es basa per fer aquesta afirmació?

Se suposa que mitjançant l’inestimable assessorament del senyor Enric Millo en matèria informativa, no hauria de tenir el més mínim dubte sobre el tracte respectuós que reben els convidats i convidades que participen en qualsevol programa informatiu a Catalunya. És més, un dels trets que caracteritzen la tasca informativa a casa nostra és precisament la bona educació, cosa que no passa en altres mitjans de comunicació d’àmbit estatal.

I ja que parlem de respecte, em permeto recordar-li que es guanya a còpia d’autoritat moral, no pas d’imposició.

JAUME FARRÉS

OLESA DE MONTSERRAT

Promoure la cultura

És l’Any Europeu del Patrimoni Cultural: hi haurà un munt d’activitats per mostrar tot el que fa que una cultura que sigui única. És del llegat del passat d’on surt la nostra cultura i des d’on farem el llegat per a les futures generacions. En conèixer de primera mà la cultura dels altres s’aprèn a respectar-la i valorar-la. El que es desconeix és difícil de valorar. En canvi, el que veiem i ens expliquen agafa força, i la vivència personal de cadascú fa que ens hi apropem sense prejudicis i ho acabem estimant. Voler conservar la cultura de tots és voler compartir la nostra amb la dels altres. És un any, doncs, de difusió del patrimoni, amb agendes plenes d’activitats i visites que hem d’aprofitar participant-hi. I la majoria de cops no cal anar-se’n gaire lluny. Pot passar que aquelles terres que tenim més a prop són les que més desconeguem, just perquè sempre hi podem anar, mentre que ens movem per aquelles més llunyanes perquè ens semblen més misterioses. Tot és interessant. Tot té un valor.

EULÀLIA I. RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Riure, malgrat tot

Més continguts de