La necessària revolució energètica
Cal aprofitar els recursos que la natura proporciona, com el sol, l’aigua de la pluja i el vent, i posar-los al servei del progrés per millorar el futur de les pròximes generacions.
S’han d’obligar -però amb facilitats- les comunitats de propietaris de les construccions dels últims deu anys i les immobiliàries de les actuals i futures construccions a dotar aquests edificis d’energia solar i utilitzar l’aigua de la pluja per a la neteja sanitària dels habitatges.
El futur depèn de la cura que es tingui de la natura i de la conservació del planeta; s’ha d’aprofitar el vent i el sol per a l’energia, i els rius i les rieres per a l’emmagatzematge d’aigua de la pluja, i cal alimentar les deus subterrànies mitjançant preses i rescloses.
Davant les evidències catastròfiques que ja estem començant a palpar, i que de retruc afecten seriosament l’economia en general, crec que ha arribat l’hora d’enfocar el futur mirant més cap a les muntanyes i els boscos, procurant que el foc no faci la feina que hauria de fer l’home, i aprofitant la biomassa per crear energia en substitució del gas o el petroli. Hem de cuidar els boscos com els jardins de casa, no com els jardins públics, que molts fan pena, com els boscos.
MÀRIUS VIELLA
LA BISBAL D’EMPORDÀ
Pagar pels fills dels altres?
Ahir estàvem mirant la tele i va aparèixer una notícia sobre les famílies nombroses, que demanen subvencions per poder tirar endavant. Tot d’una em va semblar molt interessant: sempre he somiat poder tenir una família nombrosa. Però al cap d’uns minuts començo a pensar. Tinc 32 anys i no tinc cap fill. No per falta de ganes. Si fos per mi, el meu ideal seria tenir tres o quatre fills. I per què no tinc fills? Doncs per la situació que visc: estic aixecant un negoci i una casa, a poc a poc, perquè no és fàcil. Si tingués prou diners, la casa ja estaria feta de fa temps i, per tant, podria tenir fills còmodament. Visc en una casa (per dir-ho d’alguna manera) de 20 m( 2). Així no vull tenir fills. Si hi ha subvencions per a les famílies nombroses, vol dir que entre tots pagarem aquestes subvencions. De veritat? ¿Persones que no tenim fills per temes econòmics hem de pagar perquè d’altres puguin tenir una família nombrosa? Ostres, no hi estic gens d’acord. Com a ciutadans que paguem impostos, hauríem de poder escollir on van a parar aquests impostos. Si algú està d’acord a donar subvencions a les famílies nombroses, perfecte, que hi destini els seus impostos. Jo prefereixo que els meus vagin a parar a temes de medi ambient i educació, per exemple.
ADRIANA CASTELLS
CANET DE MAR
El Valle de los Caídos i Mauthausen
És sorprenent, si més no, l’article d’Antoni Vives sobre el Valle de los Caídos. Fa una excel·lent descripció del monument. I ens explica la visita que hi va fer amb els seus fills per mostrar-los el significat del franquisme. En la meva opinió, monuments com aquest mereixen un menyspreu absolut, i em costa entendre que un demòcrata hi justifiqui la seva visita. Al Valle de los Caídos hi ha enterrats Franco i el fundador de la Falange. Encara és un monument d’homenatge als vencedors de la Guerra Civil, i no ajuda a comprendre el significat del franquisme. Mai se m’acudiria portar-hi els meus fills.
En canvi, sí que els vaig portar a trepitjar el camp d’extermini de Mauthausen. I a pujar aquelles maleïdes escales. I a adonar-se de què significa una cambra de gas. Mai no oblidaré els seus ulls plorosos i el seu silenci mentre contemplaven aquella vitrina amb milers d’ulleres trencades.
Visitar Mauthausen va ser una lliçó per als meus fills. Van comprendre què significa el nazisme.
FRANCESC GIRALT
SANT JUST DESVERN
