A Joan Tardà, amb afecte
Joan, potser no te n’adones, però amb la teva reiterada proposta d’investir com a president de la Generalitat un altre diputat que no sigui Puigdemont fas el joc i facilites les coses -estic segur que sense voler-ho- als poders autoritaris de la monarquia espanyola, que es volen carregar el que queda de democràcia parlamentària representativa.
El bé superior a protegir és que un Parlament i un govern han de representar el vot de la població, han de ser una fotografia tan fidel com sigui possible de la voluntat popular. Aquesta és l’essència de la democràcia representativa, i saps que ha costat segles arribar-hi.
El candidat amb més vots és Carles Puigdemont, i aquest fet incontestable no pot ser menystingut per cap altra consideració política, encara que es formuli amb bones intencions, cosa que no poso en dubte.
No investir Puigdemont seria un greu frau per a la vida democràtica que hem aconseguit els europeus. Seria afavorir l’autoritarisme postdemocràtic que avui puja i del qual la monarquia borbònica espanyola és una alumna modèlica a la qual hem de suspendre en favor de la democràcia i dels valors democràtics.
Rep el meu afecte i la meva confiança -que és la de moltes persones- que sabràs repensar aquesta important qüestió.
JOAN BETRIU
BARCELONA
El desencís
Salvador Cardús, en l’article publicat dimarts, parla del perill que l’independentisme es perdi en la melancolia. Melancolia o desafecció, desencís o, com diria Bertrand de Jouvenel, viure la inviabilitat de qui rema contra corrent.
Doncs, passi el que passi, l’independentisme ha perdut. Si s’investeix president de la Generalitat Puigdemont, malament, ja que seguiran sotmesos a l’estigma del 155; però si s’investeix un altre president, viurà permanentment sota l’espasa de Dàmocles del 155, sotmès al dictat de la Constitució interpretada arbitràriament per l’estat espanyol a les finalitats de la seva elecció, que diria el mateix Jouvenel.
Perquè, d’altra banda, no podem oblidar la realitat electoral. Si després dels fets del 20-S i de l’1-O la xifra d’independentistes no s’ha mogut, hem d’acceptar que a la meitat dels catalans ja els està be viure en un estat autonòmic descafeïnat.
Els independentistes han de fer seves les reflexions d’aquell vell acudit en què veiem un nen que es desespera perquè cada vegada que construeix el seu castell de sorra una onada l’hi desfà. “És una veritat que no puc comprendre però que he d’acceptar”.
ENRIC NEBOT
CELRÀ
Ja són a casa
Som els pares d’un dels nens que van quedar bloquejats diumenge en una casa de colònies al Berguedà, i voldríem mostrar el nostre agraïment a tots els que han fet possible que els nostres fills hagin tornat sans i estalvis.
Volem agrair a la Casa de Colònies Pedraforca la seva acollida i escalf. També volem donar les gràcies als professionals dels Mossos d’Esquadra, Bombers i SEM per les seva tasca de salvament i atenció dels infants. Saber que ells hi eren durant la nit ha sigut molt reconfortant per a totes les famílies.
I, finalment, volem agrair la feina del gran equip de monitores i monitors de l’Esplai Parroquial de Premià de Mar, que van saber prendre les decisions adequades en tot moment i es van fer càrrec de la canalla d’una manera excepcional. Han sigut capaços de convertir una situació crítica en una aventura inoblidable per als infants. Són uns joves que hi dediquen moltes hores de manera altruista i volem agrair-los el que han fet aquest cap de setmana i el que fan durant tot l’any. Endavant amb la bona feina, monitores i monitors!
GEMMA BOIX I YOHANN LE YAOUANC
PREMIÀ DE MAR
