Els pròxims sereu vosaltres
Aquest escrit va per als meus amics -que en tinc, i molts, i bons- espanyols. Bona gent que es mira el que passa a Catalunya amb sentiments que van des de l’entusiasme més abrandat de molts, fins a l’empatia cap a nosaltres d’uns quants, passant per la indiferència -almenys és el que diuen- d’una altra part important de la població. Als entusiastes i als indiferents els dic: els pròxims sereu vosaltres; si l’estat espanyol amb l’ajuda de tota la seva maquinària mediàtica, policial, militar i judicial aconseguís -encara s’ha de veure- reduir-nos al que ells consideren que som (ni més ni menys que una colònia), doncs sí, els pròxims sereu vosaltres. L’estat espanyol, que no sou vosaltres sinó les oligarquies que porten segles manant, que consideren que el país és seu, que el país és la seva finca, volen tot el país, tot Espanya, reduït a això, a una propietat, i que els ciutadans que ara més o menys sou passeu a ser súbdits, i la totalitat del país una colònia, no d’un estat, sinó d’una gent, d’una classe o “casta”, que deien els avui desapareguts comuns. Ja us ho he dit, després no digueu que no estàveu advertits.
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
El color dels semàfors
Un matí recent, quan em dirigia cap a la feina amb bicicleta, una vianant va decidir creuar mentre jo tot just anava a passar pel tram on el carril bici travessa el pas de vianants. De sobte, em va deixar anar un “¡Está verde, guapa! ”, cridant i amb clara manca de respecte per l’ús d’un adjectiu que no pretén afalagar sinó tot el contrari. La seva gosadia impertinent em va sorprendre perquè sempre que travesso una cruïlla miro bé tots els semàfors: els meus, els dels cotxes i els dels vianants, i jo tenia la certesa de passar amb el meu semàfor verd. Vaig girar el cap per mirar el color del seu semàfor i, efectivament, ella estava travessant en vermell. Mentre m’allunyava, li vaig contestar: “No, señora, ¡usted está cruzado en rojo! ” Aquest fet no és aïllat. Un altre dia un grup d’unes dotze persones van decidir travessar en vermell mentre algunes bicicletes passàvem amb el nostre semàfor verd. Ni es van immutar. Em vaig sorprendre a mi mateixa dient “Esteu creuant en vermell!”, una obvietat que va ser ignorada. Coneixem bé les habituals crítiques als ciclistes que circulen de manera imprudent i temerària, però també ho fan els vianants. Gairebé cada dia veig com certes actituds i pràctiques d’alguns vianants -aparentment enfadats amb els ciclistes- provoquen situacions de risc fàcilment evitables si tots féssim cas del color del “nostre semàfor”.
LINA MASANA BOFARULL
TARRAGONA
No som d’eixe món
Fa uns dies es va celebrar la cerimònia de la imposició del collaret, de l’Insigne Orde del Toisó d’Or, a la princesa Elionor de Borbó i Ortiz. En el discurs de Felip VI, després de la imposició de la insígnia, el rei li recomana: “Et guiaràs permanentment per la Constitució, complint-la i observant-la”. ¿Pensava mentre deia això en la seva germana Cristina i el seu cunyat desterrats a Suïssa? Elionor, en una solemne cerimònia edulcorada i molt emotiva per als presents, es va presentar en societat, saludant els seus progenitors donant-los la mà i amb mitja genuflexió. A Elionor també l’acompanyaven vint nens i nenes, escollits entre els guanyadors del concurs “Què és un rei per a tu?” Pregunta maliciosa: ¿tota aquesta parafernàlia no és un subtil adoctrinament de les criatures per fer-les monàrquiques i addictes a l’establishment? Tot plegat, un món que fa ferum de resclosit per fer propaganda d’una monarquia inútil i obsoleta. Els republicans, certament, no som d’eixe món!
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
