Debat ètic en les societats democràtiques
Les societats tenen el risc de buidar-se èticament, de perdre la força indispensable d’unes concepcions sobre la vida humana i d’uns valors morals que inspirin, dinamitzin i enforteixin la seva vida i els seus impuls cap endavant.
Per això, en una societat democràtica han d’existir-hi grups socials, religiosos i culturals que s’ocupin d’una irrigació espiritual i ètica dels ciutadans, perquè després aquests transmetin a l’estat el reflex d’aquestes sensibilitats morals i exigeixin als que aspiren al poder polític o l’exerceixen, el respecte i la protecció d’aquesta saba espiritual sense la qual no pot existir una societat lliure ni una ciutadania responsable. Com afirma González de Cardedal: “La cultura, l’ètica i la religió són les tres fonts de què ha de sadollar-se la consciència ciutadana. Des d’elles, la persona humana mantindrà la consciència de la pròpia dignitat i llibertat sabent defensar-les, i de la seva responsabilitat sabent-la exercir”.
En aquest sentit, crec que en la nostra societat hi ha un dèficit de reflexió i de debat social, plural i respectuós, realitzat per aquests grups, sobre els temes d’abast antropològic i ètic, que eviti el risc d’excessiva politització i confrontació. Es passa de pressa i fàcilment dels resultats sociològics sobre una qüestió que cal regular al seu debat i aprovació en el Parlament. Hi ha el perill de governar sociològicament, amb criteris prevalents d’acceptació o no acceptació de les enquestes. L’aportació dels grups i entitats culturals, religioses i socials ajudaria al debat parlamentari, enriquint-lo amb les reflexions que oferirien els grups esmentats. Penso que s’hauria de fer un esforç més gran per aconseguir-ho.
Habermas, als anys 70, sostenia que la religió no es podia considerar ni tan sols com una cosa privada, però corrent el temps ha anat modificant la seva opinió afirmant que les tradicions religioses aconsegueixen fins al dia d’avui l’articulació d’una consciència del que ens manca. El món es fa més humà gràcies als estats d’opinió creats per les religions en favor de tot el que és humà. Avui hi ha un camp en què la religió és especialment significativa, i és el de la fraternitat. Mounier afirmava que el que és propi del cristianisme no és estimar la humanitat, sinó estimar el proïsme, la persona concreta.
LLUÍS MARTÍNEZ SISTACH
CARDENAL ARQUEBISBE EMÈRIT DE BARCELONA
Manters al metro
Que es permeti ocupar els accessos i andanes del metro als manters és d’una irresponsabilitat molt gran. Més d’un cop m’he vist obligat a fer eslàloms entre el parament exposat a terra dels accessos i escales, concretament a l’estació de Catalunya de la línia 3, i en la confluència d’aquesta línia amb la sortida a Canaletes i dels Ferrocarrils de la Generalitat.
¿Ha pensat algú responsable de l’àrea de seguretat, bombers, personal sanitari, cossos de seguretat, que es podria ocasionar un col·lapse en cas d’una emergència i evacuació?
Preguem no haver lamentar cap desgràcia.
JORDI TORRAS SÀNCHEZ-CERRUDO
BARCELONA
Canvi de noms
Hi ha poblacions que han rebatejat algun carrer o plaça amb el nom d’1 d’Octubre. D’altres s’ho estan plantejant. Els vull felicitar a tots per aquesta iniciativa, que trobo molt encertada. A Barcelona s’està parlant de canviar el nom de la plaça d’Antonio López, després que se’n retiri el monument. Voldria suggerir a l’Ajuntament que estudiessin també rebatejar-la amb el nom de plaça de l’1 d’Octubre. Crec que molts barcelonins i altres catalans hi estaríem d’acord.
MARIA DOLORS VALLS PRAT
BARCELONA
