CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 16/02/2018

Cartes a la Directora 16/02/2018

3 min

El dilema independentista

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En el moment actual l’independentisme està dividit entre dues opcions: 1) fer Puigdemont president de la Generalitat per restaurar la legalitat del govern català, usurpada per l’estat espanyol de manera il·legal i antidemocràtica, i 2) oferir a Puigdemont un càrrec representatiu de màxim nivell i fer president un polític lliure de processos judicials, amb l’objectiu immediat d’iniciar l’acció de govern, alliberar els presos polítics, suspendre l’article 155 i implementar un projecte social de caràcter republicà. Però la situació actual és tan complicada que és ben comprensible dubtar sobre quin és el millor camí. Atribuir les discrepàncies a l’afany de poder dels partits, en aquest moment de repressió contra els polítics independentistes, em sembla injust, improcedent i un benefici per als contraris. Cal, això sí, el màxim esforç per mantenir la unitat i fer una anàlisi objectiva de les opcions. La primera comporta la manca de tot altre suport al govern independentista, la seva suspensió automàtica, seguir amb el 155 i l’augment de la repressió. Amb la segona hi haurà també un enfrontament amb l’Estat, que mantindrà el seu control amb repressió i el TC. L’enfrontament serà inevitable, però, ara que està en perill la democràcia, crec que convé més sumar forces. No és l’independentisme qui ha de quedar aïllat, sinó els repressors. També per evitar la divisió en dues comunitats, objectiu màxim de Ciutadans i el PP. Cal confluir i mobilitzar tots els demòcrates en defensa dels drets bàsics, inclòs el de decidir, i per intentar una acció de govern “republicana”. No serà fàcil, però ajudarà alguns a entendre per què Catalunya necessita ser independent.

JAUME GARCIA

MANRESA

‘Loving Vincent’

Es projecta ara Loving Vincent, pel·lícula d’animació polonesa dirigida per Dorota Kobiela i Hugh Welchman, i que va estar nominada l’any passat al premi Oscar. El film recrea l’últim any de vida de Vincent van Gogh, tot retent un homenatge a la seva pintura; cada fotograma es basa, suposa o s’inspira en un quadre de l’artista.

El mèrit d’aquesta obra d’art és que s’ha filmat a partir de pintures fetes a mà per molts pintors que han seguit l’estil pictòric de Van Gogh, a través de la mirada d’ell i dels seus escrits, sobretot les cartes que va escriure al seu germà Theo. Per això, és un bon moment per rellegir-les.

El film és trist i bell; trist per la història d’una lluita personal, que no coneix cap reconeixement en vida, i bell per l’expressió d’aquesta mateixa personalitat. Les pinzellades pròpies de la pintura de Van Gogh han sabut fer-se presents al llarg de tota la pel·lícula, així com els colors i la força expressiva del pintor. En conjunt és una bona manera de combinar les formes tradicionals d’art amb les noves tecnologies.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

La FP dual incrementa la inserció dels graduats?

Recentment s’han conegut les dades de l’estudi d’inserció laboral dels joves que van cursar la formació professional durant el curs 2015-2016, elaborat pel departament d’Ensenyament i el Consell General de Cambres de Catalunya.

L’estudi mostra que la inserció laboral és força més elevada per als graduats que van seguir el model de formació professional dual que per als que van seguir la formació professional tradicional.

Les dades de l’estudi no poden indicar, però, que sigui el model de FP dual el causant d’aquesta ocupabilitat superior, tal com s’ha esgrimit en alguns mitjans.

Els alumnes de cada model possiblement tinguin unes característiques diferencials que fan incomparables els resultats d’ocupabilitat obtinguts. Aquestes característiques ocultes podrien determinar en bona mesura aquesta ocupabilitat superior d’uns envers els altres i fer-nos atribuir l’èxit a qui no el té.

XAVIER HUGUET

VILANOVA DEL CAMÍ

stats