Què se n’ha fet dels refugiats?
En l’últim any, l’anomenada “crisi dels refugiats a Europa” ha passat a un segon pla de l’atenció mediàtica, tot i que no hi ha cap indici que indiqui que s’ha resolt. El problema continua i a causa dels acords assolits entre la Unió Europea i Turquia el març de l’any 2016 s’ha anat aguditzant cada vegada més. S’ha generat una crisi humanitària a dins d’Europa que segueix sense resoldre’s i que és cada vegada més una prioritat en matèria de salut pública.
L’arribada de persones refugiades a la Unió Europea va prosseguir durant l’any 2017 i continua durant el 2018. Mentrestant, el termini donat per la UE als estats membres per reubicar refugiats s’ha acabat, i ha deixat una xifra de compliment molt baixa. Les administracions locals i autonòmiques, que en molts casos han instat els governs a acollir més refugiats, han vist com les seves demandes no s’arribaven plasmar en la realitat.
CLAUDIA MANZANO
GAVÀ
A JxCat i ERC
Demano als parlamentaris de JxCat i ERC que facin un esforç per correspondre als milers i milers de persones que vam confiar en vosaltres. Estàvem molt il·lusionats i la vostra relació actual ens comença a decebre. Quina llàstima.
PERE VILA
VIC
Adoctrinar
Volia contestar una notícia que acusava d’adoctrinament una escola catalana, una escola que conec, una escola amiga. Però quan m’hi he volgut posar he vist que no em servien les paraules, talment com si els responsables de l’escrit (no m’atreveixo a dir-ne periodistes perquè no tenen la professionalitat que cal per ser-ho) i jo parléssim dues llengües diferents i desconegudes entre elles, com si ens referíssim a dues realitats diferents.
Volia començar reflexionant sobre la paraula adoctrinar : a què ens referim, què entenem quan en parlem, buscar exemples diversos que permetessin delimitar l’àmbit del concepte. Però res de tot això serveix, perquè els seus criteris tenen a veure amb la mentida i la repressió. Diuen que adoctrinem quan no diem el que ells volen, adoctrinem quan expliquem la nostra història, adoctrinem quan parlem la nostra llengua, adoctrinem quan parlem de la realitat amb els infants, quan fem assemblees per organitzar l’aula i solucionar conflictes, quan els deixem parlar, quan procurem que vegin diferents punts de vista, quan volem que siguin crítics. En definitiva, adoctrinem quan eduquem. Volen mestres titelles i alumnes incompetents, desinformats i acrítics i l’escola catalana allunyada dels nivells de professionalitat que ha aconseguit durant els últims anys.
TERESA CALVERAS
BARCELONA
Legitimitat democràtica
Es diu que si Puigdemont vol ser president és per personalisme. Que “primer és el país, després el partit i finalment la persona”. Però no és així. Sent president de la Generalitat va ser destituït pel govern central del PP, amb la complicitat del PSOE i de Cs. Després, aquest mateix govern, en aplicació del 155, va convocar unes eleccions autonòmiques en les quals Puigdemont va quedar legitimat. Puigdemont, doncs, representa la voluntat del poble català. Això inclou dos factors molt transcendents: complir la voluntat democràtica dels catalans i mantenir la dignitat com a poble i la de les nostres institucions. Ja coneixem els mecanismes de l’Estat per fer complir la llei segons la seva particular interpretació. Puigdemont ha de ser elegit president. Per legitimitat democràtica i per dignitat. Cal trobar una solució consensuada i vàlida respectant la voluntat del poble català.
XAVIER BIGATÀ
MATADEPERA
Immersió lingüística sota el 155
Molts ciutadans estan preocupats per l’ús de les llengües i de la immersió lingüística com a arma política. Caldria que els polítics tinguessin en compte els següents fets.
La immersió ha permès la coexistència pacífica del castellà i el català als centres educatius. Amb aquest model el nivell de castellà dels catalans no ha empitjorat respecte al de la resta d’Espanya. El bilingüisme permet més rapidesa cerebral en l’adquisició de noves competències educatives. La immersió ja fa dècades que opera amb normalitat i eficàcia contrastades. Els prejudicis patriòtics defensen postures allunyades de l’Europa de les nacions. El bilingüisme contribueix a la cohesió social. En cas que es fes efectiu que els progenitors puguin escollir la llengua prioritària de l’educació dels seus fills, això comportaria una nova despesa en detriment de necessitats educatives molt més urgents que aquestes cortines de fum ideològiques. L’atac a la immersió és conseqüència de prejudicis ideològics. Demanem que l’educació deixi de ser una arma electoral per trencar la cohesió social catalana. Si el bilingüisme representa tants avantatges, per què alguns provoquen tantes discussions?
DAVID RABADÀ
BARCELONA
