Tinc moltes preguntes
¿Un nas vermell és una arma per sembrar l’odi (l’“¡A por ellos! ” no, eh!)? ¿Voler segregar els alumnes per la llengua com amenaça de fer el PP abusant del 155 no és un atemptat contra la immersió lingüística (model educatiu d’èxit contrastat mitjançant el qual el nivell resultant de les dues llengües és satisfactori)? ¿Voler ofegar (si no tancar) TV3, la televisió que mira més gent a Catalunya (sobretot per estar informada) i que està reconeguda com a objectiva i plural a nivell europeu, no és un tipus de censura? ¿Tenir gent a la presó per les seves idees no és antidemocràtic? ¿Fer passar per delinqüents les víctimes no és un exercici de cinisme intolerable? ¿No sortir al carrer a protestar per la pujada de preus dels serveis no ens fa coresponsables d’aquestes empreses depredadores? ¿Voler que les llengües cooficials de l’Estat no facin falta per ser funcionari no és un pas més en l’objectiu últim d’algun partit que és l’aniquilació d’una nació i cultura? ¿Compensar des de l’administració un empresari quan el negoci no li surt bé no és contrari als principis del capitalisme que ells mateixos defensen? ¿Fer periodisme objectiu per destapar clavegueres o descriure què va passar l’1 d’octubre ha d’estar perseguit? ¿Condecorar policies i premiar-los amb vacances pagades (els funcionaris no poden admetre regals) no és un insult per a la gent que pacíficament va anar a votar? ¿Ballar com ho fa el Sr. M. Rajoy no hauria de ser delicte (una mica d’humor ens anirà bé)?
En fi, així podria seguir... ¿No són prou raons per, com a mínim, dubtar de la qualitat democràtica de l’Estat? Ja no dic per sortir corrents...
I això no vol dir que estigui d’acord amb el paper que estant fent els partits independentistes per formar govern, tot i que entenc que no ha de ser fàcil i que jo, sincerament, no voldria ser al seu lloc.
RICARD EDO
BARCELONA
Els fets d’Haití
En fer-se públic que després del terratrèmol del 2010 treballadors d’Oxfam van contractar prostitutes a Haití, ara es comencen a fer públics també altres casos d’abusos sexuals per part d’altres treballadors d’ONG britàniques. Això d’entrada ha provocat la reacció de la ministra britànica de Cooperació Internacional, Penny Mordaunt, de congelar els fons públics destinats a les ONG qüestionades si no expliquen els fets i prenen mesures.
Les organitzacions no governamentals d’aquest tipus estan formades per persones que defensen, protegeixen i ajuden. Per aquest motiu, els abusos per part dels seus treballadors són no ja incoherents o impensables, sinó encara molt més i del tot rebutjables.
Crec que per sort són moltes les persones que donen el seu dia a dia a la cooperació en aquestes organitzacions i no tenen res a veure amb els fets narrats. Explicar el que fan i com ajuden les poblacions on estan també estaria bé per contrarestar el mal fet per uns quants i no caure en la generalització sempre injusta i, a la fi, portadora només de la inacció.
EULÀLIA I. RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Sistema educatiu
Després de diverses reformes, bona part de l’ensenyament segueix basant-se en l’aprenentatge memorístic. Tot i que als cursos de primària es potencien diverses habilitats, quan s’arriba a l’ESO estudiar continua basant-se en llargs temaris que els alumnes aprenen de memòria.
Quin sentit té memoritzar uns continguts que, passats uns dies, s’oblidaran? ¿És necessari en un món on la informació es troba fàcilment? ¿No seria millor aprendre a discernir sobre la veracitat de continguts, a fer bones recerques, a desenvolupar arguments? Cal ensenyar competències transversals, habilitats socials i de gestió, sentit crític, criteri propi i adaptació al canvi. O és que això no interessa?
AINA CARCASSONA
BARCELONA
