Arco i la repressió
Arco converteix el recinte firal madrileny Ifema en un recinte viral. Fent fora l’obra Presos polítics espanyols contemporanis per evitar “els discursos que desviïn l’atenció del conjunt de la fira”, Ifema ha aconseguit que tota l’atenció es fixi en aquesta obra i en la negació al dret d’expressió que representa la seva expulsió.
Genial! I què hi va dir, poc després, la portaveu del PSOE? Que “tot el que ajudi a rebaixar la tensió s’ha de valorar positivament”. Visca la resurrecció de la repressió franquista!
HENRY ETTINGHAUSEN
LA PERA
No caiguem en la trampa: no a l’odi
L’actual acció repressiva de l’estat espanyol a Catalunya, amb les múltiples i conegudes situacions d’abús i mala interpretació de les seves pròpies lleis i vulneració de les internacionals de drets humans, està provocant un sentiment que els catalans hem d’evitar: l’odi.
Els que volem la independència a Catalunya som gent pacífica, que fa les seves reivindicacions fins i tot de manera festiva i allunyada de qualsevol manifestació d’odi per cap altre col·lectiu, nació, o estat. Altres han manifestat amb l’“A por ellos ” i moltes altres manifestacions una cosa ben diferent, i faran tot el possible perquè la indigna manera amb què tracten tot el que fa referència al Procés, arribi a suscitar odi cap als que tan malament ens tracten. No caiguem en la trampa i continuem tan dignes com sempre. Deixem els mals instints per als que en fan contínua ostentació a través de violència tant física com jurídica.
JORDI BUFURULL GALLEGO
BARCELONA
Una “ciutat jugable”
M’agrada molt la idea que he vist en alguns tuits de fer de Barcelona una #ciutatjugable. Tenim l’espai públic bàsicament ocupat pel trànsit de vehicles, que a més s’ha demostrat que crea un greu problema de salut, amb uns nivells de contaminació que causen moltes malalties i centenars de morts cada any. Parlar d’una ciutat jugable ens suggereix un espai públic recuperat en part per a activitats d’oci i relacionals, amb infants i joves guanyant en autonomia, educant-se en grup i alegrant el nostre entorn urbà. Segur que hi ha molts indicadors per mesurar la qualitat de vida d’un municipi, però proposo d’afegir-hi aquest. Una ciutat que afavoreixi un ús lúdic del seu espai públic serà una ciutat més humana i habitable per a tothom. Fem-ho, ens hi juguem molt!
XAVIER RIU SALA
BARCELONA
La mirada del serrell
Crec que ja no m’he de trasbalsar per res, tampoc pel baix nivell professional i d’arguments que sustenten alguns anomenats periodistes. Podia suposar que arran de la decisió d’Anna Gabriel d’exiliar-se a Suïssa s’aportarien punts de vista formulats tant des de l’animadversió com des de la idolatria. Però que alguns basin els seus desqualificatius personals al voltant de la mida d’un serell és realment esperpèntic.
M’agrada haver descobert una imatge d’Anna Gabriel més d’acord amb els meus gustos, allunyats d’alguna samarreta que considerava més pròpia d’anar a la platja que per ocupar el faristol del Parlament de Catalunya, però també és cert que hem acabat per entendre la intenció dels seus missatges, ara més que mai. La distància amb la seva manera de pensar no m’impedeix descobrir i posar en valor la seva formació acadèmica, el seu coneixement de llengües, la seva experiència.
Però cadascú podrà trobar en els altres el que els seus propis valors, i els seus propis ulls, li permetin veure.
XAVIER OROZCO DELCLÒS
CARDEDEU
