Escàndols a
les grans ONG
Ja ha passat més d’una setmana des que vam conèixer l’escàndol d’Oxfam Intermón; després, se’n van descobrir altres a Metges Sense Fronteres i l’Unicef. Encara ens preguntem quants més se’n destaparan.
Els fets van comportar conseqüències negatives per a aquestes reconegudes ONG, com la retirada de socis, col·laboradors i subvencions públiques i, consegüentment, les seves importants aportacions econòmiques. Potser es tracta de repercussions no tan greus per a aquests gegants de la indústria solidària, no tan diferents de les grans multinacionals.
A les petites entitats, on els problemes de finançament són més habituals, existeix la preocupació que aquests escàndols arribin a crear desconfiança entre els socis i donants.
No s’esperava que aquests fets es poguessin donar entre persones a qui confiàvem la responsabilitat de la defensa de l’ètica. Ha sigut una notícia que ens ha sorprès, escandalitzat i esgarrifat a tots.
És evident que mai podrem canviar el que ha passat, però sí que podem actuar en conseqüència. I això és el que espera tota persona que tingui valors ferms i fe en la solidaritat.
Ara aquestes grans entitats hauran de donar resposta a les persones que han confiat en la seva missió, hauran de crear plans preventius i, potser, allunyar-se del funcionament d’una multinacional i acostar-se més als voluntaris.
Als solidaris escèptics els recomanaré no perdre l’esperança, confiar en entitats petites en què el procés de selecció dels voluntaris és més pròxim i, especialment, participar activament en l’associació canviant les seves aportacions econòmiques pel seu temps lliure i les seves habilitats.
MERITXELL SACASAS
GAVÀ
Defensa de la Constitució
Quan el rei Felip VI diu que ell hi és per defensar la Constitució, està dient en realitat que hi és per defensar la unitat d’Espanya, perquè cap altre article de la carta magna no li interessa més que aquest. I és partidari que aquesta defensa es faci amb la força, com va demostrar sobradament amb el seu discurs el 3 d’octubre. Queden relegats, doncs, a un segon terme, la concòrdia o el paper de moderador que s’hauria pogut esperar del seu càrrec. Amb aquesta actitud, ell mateix es degrada al paper de funcionari policial.
AGUSTÍ DELGADO
BLANES
Armar els professors?
Si alguna cosa va ser de vital importància per a tots nosaltres quan érem petits i encara ho és per als que ara són petits és l’exemple dels nostres professors. Ningú ho pot oblidar. D’acord que no tots saben estar a l’altura de la important missió educativa que tenen encomanada, però això forma part de la vida. Vull dir que si una persona no ensenya prou bé la seva assignatura, finalment ho entendrem, perquè som humans. També vam acceptar els dies que arribaven tard o no sabien explicar-se gaire bé. Fins i tot les seves absències inesperades eren ben compreses. Per dir-ho suaument, en el fons reconeixíem que ells també tenien els seus problemes personals, com nosaltres.
Ara bé, no crec que cap alumne gran o petit pugui arribar a entendre que el seu mestre porti un arma de foc per defensar-se i defensar-los de possibles agressions. Sembla que és el que Trump proposa per acabar amb les matances que tenen lloc periòdicament als instituts dels Estats Units.
Sisplau, no deshumanitzem encara més els valors que transmetem als més joves. Vivim per aprendre i estimar, i no per matar un enemic.
ALBERT ALTÉS
VIC
