CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 04/03/2018

Cartes a la Directora 04/03/2018

3 min

Perilla el MWC a Barcelona?

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Amb la cassolada al rei i les absències de Roger Torrent i Ada Colau a l’acte del besamans al Palau de la Música Catalana, els polítics i la premsa de la caverna es van apressar a desfermar una subtil campanya que amenaça que, amb aquestes actituds, perilla la continuïtat del Mobile a Barcelona.

Es poden donar altres arguments que també poden fer perillar la continuïtat del Congrés a Barcelona: que no hi hagi el corredor mediterrani ni la tercera terminal de l’aeroport del Prat amb connexions de metro; l’obstrucció d’Aena perquè des de Barcelona els vols es puguin connectar amb Tòquio passant per sobre de Rússia; que no hi hagi tampoc una connexió amb via d’ample europeu del port de Barcelona; que encara no s’hagi acabat el desdoblament de la N-II, que no s’hagin soterrat les línies de Rodalies a l’Hospitalet i Montcada i que tampoc s’hagin acabat les obres de l’estació de la Sagrera; fer autònoms de Madrid, el port i l’aeroport de Barcelona, per ser administrats per la Generalitat, etcètera.

Ara que es faci balanç, i en la valoració entres fets i posicions negatives i positives, no hi ha color. Espanya guanya per golejada en les negatives.

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Economia i política

Durant el mes de febrer l’atur ha disminuït, el nombre de cotitzants ha augmentat i Catalunya lidera les dues dades a tot l’Estat.

Com que estem acostumats que últimament s’atribueixi qualsevol variació negativa d’alguna magnitud econòmica a la inestabilitat de la política catalana, no seria gens estrany que ara que les notícies són bones, hàgim de donar les gràcies al 155...

¿No deu ser que els empresaris inverteixen i contracten treballadors en funció de l’esperança de guanyar calerons mentre els polítics van xerrant?

XAVIER ARTISÓ

BARCELONA

Un país de “tenora, flabiol i tamborí”

Des de Madrid el partit al govern està disposat a fer desaparèixer, amb el vistiplau de Ciutadans, la connivència dels socialistes i la indiferència europea, qualsevol signe molest de catalanitat. Encara, després de quaranta anys llargs de democràcia, per a molts espanyols l’existència de Catalunya, amb la seva llengua i la seva idiosincràsia, és sentida com una anomalia històrica, com una cosa que no hi hauria de ser, i és que des que els socialistes, amb Felipe González al capdavant, van pujar al poder ja fa molts anys, no s’ha fet cap mena de pedagogia, ans al contrari. Avui estant arremetent, amb el 155 a la mà, contra el sistema educatiu, contra la immersió lingüística. Ja fa dècades que hi treballen. Sembla que els llibres de les nostres escoles hauran de passar per la censura. Tot el que no els agradi serà considerat, sens dubte, com a mitjà d’adoctrinament o com a error històric, perquè, ja se sap, la història és la seva, nosaltres no en tenim.

Si ja hi havia un “país de pandereta”, ben aviat, si les coses continuen així, n’hi haurà un altre. Un país de “tenora, flabiol i tamborí”.

Que contents que es posaran els de Ciutadans, els populars i també molts socialistes! Finalment hauran aconseguit entaforar la catalanitat a l’àmbit del folklore, i la nostra llengua reduir-la a la llar, al grup d’amics -si no parlen massa alt- i, potser, a les tertúlies de cafè, sempre que no s’hi parli d’independència, per a ells sedició.

Des de ja fa molt de temps em pregunto, i encara ningú m’ho ha respost, on és la llibertat ideològica, i el respecte i la protecció de què parla la carta magna en relació a les “altres” llengües de l’estat espanyol.

JORDI GARCÍA

TERRASSA

stats