Tranquil·litzant consciències
Llegim sovint als escrits de les persones que els poden visitar que els presos estan bé... I després del reportatge de TV3 acompanyant la Laura Masvidal fins a Estremera fins i tot he sentit companys que diuen: “Estan prou be”. No són delinqüents i no poden estar bé!, però quan algú els visita o algú els fa visibles fins i tot es mostren “contents”. Però no ens enganyem, estan contents per l’acompanyament que reben, però ningú injustament empresonat pot estar bé. Vigilem i no contribuïm a tranquil·litzar consciències!
GEORGINA MIRÓ
BARCELONA
Ja hi tornem a ser
Ja tornem a tenir baralles de pati d’escola entre els partits independentistes. Us faig una reflexió: les dues últimes eleccions he fet d’interventor, i durant les jornades electorals i especialment durant els respectius recomptes tota la gent independentista estàvem al mateix costat, ens alegràvem amb cada vot que anés a JxSí o la CUP el setembre del 2015, o a JxCat, ERC o la CUP el 21 de desembre passat. Tots volíem el mateix: que guanyés el país. Una vegada passades les eleccions ja tornem als estira-i-arronses, i a aquest espectacle vergonyós que ens neguiteja, i si no fos perquè la tenim de pedra picada ens destrossaria la moral a tots. ¿Voleu que us digui una cosa, polítics de Catalunya?: teniu un electorat, teniu una gent, que no us la mereixeu. No malbarateu aquest immens capital.
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
El paper polític de la CUP
Segurament la CUP és coherent amb els seus principis, del tot respectables, però a parer meu no toca de peus a terra, fa volar coloms, i en política i en gestió administrativa pública s’ha de ser pragmàtic.
El 155 ha desbaratat el teixit politicosocial de Catalunya i ara el més important és plantar cara al mal fer del senyor Rajoy sense que ens faci més mal. Per això cal tenir un Govern que treballi amb determinació per restituir el que ens han arrabassat i millorar la situació social dels catalans. De vegades fer doloroses renúncies pot ser una bona via per recuperar posicions; de vegades caldrà empassar-se algun gripau per evitar que l’enemic se surti amb la seva.
No podem permetre que el sobiranisme perdi pistonada, que el president de la Generalitat ens l’imposi ni un jutge ni el govern del PP. No es pot permetre que el senyor Rajoy ens digui qui ha de presidir Catalunya.
PILAR PORCEL
SABADELL
Retrat ceràmic
A la Fundació Mascort de Torroella de Montgrí es pot veure fins a l’abril l’exposició El retrat pintat. Imatge i pintura ceràmica. Es tracta d’una mostra organitzada en col·laboració amb el Museu de Xàtiva que recull obres privades i altres de provinents de museus com el Museu - Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu Nacional de Ceràmica de València i la mateixa col·lecció Mascort.
El retrat pintat en ceràmica és una tècnica laboriosa que requereix uns bons coneixements de l’ofici artesanal i artístic. A la visita comentada per la comissària de l’exposició, Mercedes González, els assistents hi vam poder conèixer i apreciar millor obres com les del valencià Francisco Dasí, entre les quals els retrats pintats per al matrimoni Balaguer. També vam poder conèixer diferents tècniques per fer aquests retrats en una època en què no existia la fotografia o, més endavant, en què no tothom hi tenia accés.
Les obres exposades mereixen una visita per valorar una artesania que ha sigut important i que forma part de la cultura actual, ja que a l’exposició també hi ha obres fetes al segle XXI d’aquest tema tan inusual com és el retrat ceràmic..
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
