Jo sí que faré vaga
Jo sí que faré vaga. I no de dues hores com plantegen sense cap vergonya els grans sindicats, no, faré vaga les vint-i-quatre hores.
I la faré perquè estic en deute. En deute amb la meva mare i la meva dona, que m’estima malgrat les meves dèries. La faré per tantes amigues llestes i captivadores que han omplert el meu cor i han posat una mica de seny en la meva bogeria. I la faré per totes les dones maltractades i humiliades. Perquè un món millor és impossible sense elles, sense recuperar la seva dignitat, sense que ocupin el lloc fonamental que els correspon. Jo faré vaga malgrat els pusil·lànimes, els violents, la dreta rància. Jo som amb vosaltres i lluesc orgullós el meu llaç violeta.
LUIS VILLAFRANCA
PALMA
La visió de Santi Vila
Santi Vila és tan hàbil com pragmàtic, un polític moderat que sempre cal escoltar. Coincideixo amb ell en què convocar eleccions aquell 25 d’octubre hauria sigut una sortida més airosa que no pas la que finalment es va triar.
Però l’exconseller està convençut que si s’haguessin convocat eleccions, ara tindríem autogovern i no hi hauria presos. Es tracta d’un vaticini si més no sorprenent, ja que aquell dia que calia convocar eleccions, els Jordis ja feia deu dies que estaven tancats a Soto del Real.
XAVIER ARTISÓ I AGUADO
BARCELONA
Bilingüisme proactiu
Feia temps que desitjava que algú es pronunciés sobre el bilingüisme, i agraeixo l’article del 4 de març sobre el tema.
Fins ara, no tenia clar si culpar-me per haver utilitzat una expressió castellana en una conversa que flueix en català, o al revés. Tampoc sabia si era necessari esforçar-me a mantenir una llengua en una conversa sense permetre’m cap digressió cap a altres llengües que conec i que parlo. Però ara ho tinc clar. Des de fa anys dic “merci” per donar les gràcies i, de vegades, recorro a frases fetes, expressions, sintagmes que han entrat al meu cervell en altres idiomes per expressar-me. Brollen del meu cap de manera natural i espontània, formen part de mi i no crec que faci mal fet. Visc l’idioma d’una manera més lliure del que alguns pretenen, la qual cosa no significa que sigui anàrquica ni descontrolada. Els límits hi segueixen sent, i més severs en la llengua escrita i formal.
Potser hem de mirar cap aquí, en comptes de fustigar-nos per no ser perfectes.
CARLA PASCUAL ROIG
BARCELONA
La llibertat ens farà descobrir la veritat
En sap greu contradir-lo, senyor Toni Soler, però la República Catalana existeix. Jo la veig cada dia en centenars de persones que, no només la somien, sinó que la reivindiquen, la fan present cada dia i la fan créixer.
És veritat que no existeix en el DOGC, ni en el BOE, ni és reconeguda internacionalment, ni té validesa jurídica... però quina és l’autèntica realitat?
Si la realitat és el que es diu davant d’un jutge, el Sr. Urdangarin seria innocent. Si la realitat és el que està escrit als butlletins oficials, tots els contractes d’obra pública serien nets. Si la realitat és la de la Constitució, a l’estat espanyol hi hauria divisió de poders. Si la realitat és la dels dos paràgrafs del 155, que pobra seria! És evident que coexisteixen no dues, sinó moltíssimes realitats alhora. I és la nostra llibertat decidir quina mirem i quina fem créixer. Quina serà la realitat que s’acabi imposant només ho sabrem amb el pas del temps, però jo encara no m’he trobat cap independentista disposat a rendir-se.
XAVIER COLLET I DIVÍ
ARGENTONA
