Un 8 de març per les dones
La vaga del 8 de març és una realitat. Després de molts anys, les dones ens mobilitzem reclamant uns drets que ja haurien de ser indiscutibles. La bretxa salarial entre els homes i les dones és del 23%, el 2017 van morir, segons la plataforma Feminicidio.net, 97 dones a causa de la violència de gènere a Espanya i des del gener fins al març del 2018 ja són nou les víctimes.
Ada Colau (alcaldessa de Barcelona), Marta Rovira (ERC), Elisenda Alamany (En Comú Podem) i Eulàlia Reguant (CUP), entre moltes altres, s’adhereixen a la vaga. Per altra banda, però, n’hi ha que confonen una vaga feminista amb una de nacional. Inés Arimadas (Cs) va assegurar que “la vaga del 8-M està en contra del capitalisme”, una realitat, crec jo, que queda molt allunyada de colors i banderes.
Però “el que volem és fer visible que si parem nosaltres, para el món”, ha assegurat Justa Montero, activista del moviment feminista. Dones i també homes hem de sortir al carrer contra la bretxa salarial, contra els feminicidis, contra les desigualtats en alts càrrecs i per tantes i tantes coses que no podem comptar ni amb la mà. Per tot això i molt més, jo faig vaga.
OLGA GILI
SALLENT
Oscar per a una dona diferent
En aquesta norantena edició dels Oscars n’hi ha hagut un que ha anat de Hollywood a Xile, i ha estat així que Una mujer fantástica, del director Sebastián Lelio, ha guanyat el premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa. És un film que, per cert, ja havia estat premiat en altres països. Val a dir que es tracta d’una obra que comptava amb l’admiració de molts que l’havíem vista anteriorment i que recomano veure-la quan la reposin als cinemes, per conèixer un perfil de dona gens comú: una dona transsexual incompresa en una societat masclista.
També el premi donat a Frances McDormand per l’Oscar a la millor actriu reflecteix una dona diferent de les que havíem vist sovint en aquests premis, que han representat fins ara un model de societat ple de prejudicis arrelats en un passat històric, que han de desaparèixer si volem realment conviure homes i dones en una societat igualitària.
Aquestes dones no estereotipades ni preconcebudes han pogut per fi arribar a les pantalles del cinema i a la publicitat. Però fins que la llibertat amb què actuen no sigui admesa al cor de les relacions humanes de totes les societats serà impossible que es pugui parlar d’igualtat. De moment, però, només podem aplaudir aquelles persones que s’atreveixen a fer-ho. Per això els Oscars a dones com aquestes, premiades aquest 2018, simbolitzen el canvi que suposa mostrar-se en tot allò que elles són de debò i volen ser, i no pas el que elles són encara en la mentalitat de tants retrògrads, i això sí que sense diferenciació, ai!, de sexes.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
