Tenen la cua de palla
A Badalona s’ha desfermat una gran polèmica perquè el dimoni de les festes es representa amb el vestit a ratlles dels presos, traient el cap entre uns barrots, l’1-O, un triangle blau amb l’estelada, un llaç groc, el número 155, diferents rètols de “Llibertat”, etcètera.
A Xavier García Albiol li ha faltat temps per dir: “L’alcaldessa de la CUP (sic) evidencia que Badalona està en mans de fanàtics”. Alex Pastor, del PSC: “El govern de Badalona ens ha tornat a voler dividir... la festa que hauria de ser de tots”. Podrien anar al País Valencià i contemplar els centenars de ninots que seran cremats la nit de Sant Josep. En veuran de tots els partits polítics, personatges de diferents capes socials, amb un humor cruel i desimbolt i arribant a l’esperpent.
És curiós que aquesta gent que s’enfada per la representació, segons ells esbiaixada, del dimoni, i que es fan hipòcritament els ofesos, no hagin dit ni piu sobre la “ chanza ” (en paraules del jutge que portava el cas) del ciutadà de Saragossa que des de dalt d’un tanc amenaçava el president Puigdemont.
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
Trist espectacle
Soc un català dels molts que estem assistint a aquest trist espectacle polític dels partits independentistes, un espectacle que ens està deixant en ridícul com a país davant de l’Espanya més “constitucional” i, cosa que és pitjor, està decebent gran part (no vull parlar per tothom) dels independentistes convençuts.
A les eleccions del 21 de desembre vaig tenir molts dubtes a l’hora de votar. Soc més aviat d’ERC i, per tant, en presentar-se per separat els partits que havien format Junts pel Sí, la decisió no va ser fàcil. ¿Votar la llista d’ERC o votar el nostre president destituït pel president d’Espanya? Després de donar-hi moltes voltes, vaig creure que el millor era demostrar al govern espanyol que el que volíem era exactament el que ens havien pres per la força i pel poder que tenen ells.
Així, en cap moment vaig votar un partit, sinó que vaig votar una persona, el nostre president. Ho dic perquè ara el debat se centra en el fet que la llista independentista més votada va ser Junts per Catalunya, i d’això se’n vol deduir que el president de la Generalitat ha de ser d’aquest grup. Doncs no: si en el moment de votar hagués hagut de triar entre l’Oriol Junqueras o el Jordi Sànchez, amb tota seguretat us dic que hauria votat el candidat d’ERC, Oriol Junqueras. Valoro molt el Jordi Sànchez, i penso que ha fet una feina extraordinària al capdavant de l’ANC, i que no mereix de cap manera la situació en què es troba. Però crec molt més en Oriol Junqueras com a polític i com a possible president de la Generalitat.
Penso, humilment, que el nostre estimat president s’equivoca dient que la seva llista va ser la més votada de les independentistes. Jo el vaig votar a ell, vaig anar a Brussel·les, he estat a totes les manifestacions, però jo vaig votar per la Catalunya que ens van prendre.
JORDI BLAY I DETRELL
BARCELONA
La Corona i el feminisme
Si llegim la Constitució espanyola, capítol segon, article 14, diu que no hi pot haver “... cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió...” Fins aquí, d’acord. Però llavors, en el Títol II, article 57, on parla de la successió al tron, diu que té preferència “l’home a la dona”. ¿No és una contradicció això, dins de la Constitució? ¿No és una discriminació per a les dones?
No em considero monàrquica, però potser haurem d’observar que aquesta injustícia no es dona en altres països. ¿No ens diuen que Espanya és una democràcia tan moderna? Per què, doncs, l’home ha de tenir la preferència davant la dona?
MARIA DOLORS VALLS PRAT
BARCELONA
