Sobre el nen Gabriel Cruz
Si el desplegament informatiu dels mitjans de comunicació pel que fa al crim del nen d’Almeria es correspon amb una demanda real del consumidor d’informació, crec que som una societat de baixa qualitat cultural i cal que ens ho fem mirar. Si el motiu d’informar sobre els fets com si es tractés d’un pel·lícula violenta de ficció feta realitat es deu a la competència dels mitjans de comunicació, i no són capaços d’elaborar una oferta informativa alternativa, qui s’ho ha de fer mirar aleshores són els mitjans.
XAVIER ARTISÓ
BARCELONA
Carrils bici
Últimament al meu barri hi ha hagut una certa oposició als nous carrils bici de l’avinguda Pau Casals i d’altres a prop del Turó Park. El motiu de la queixa sembla que és principalment que aquests carrils provoquen problemes de trànsit i han fet desaparèixer places d’aparcament. He passat algunes vegades per Pau Casals i no m’ha semblat que la situació del trànsit hagi empitjorat de manera significativa, però més enllà de si això és així o no, crec que el fons de la qüestió és que encara no hem assumit que necessitem fer una aposta al mateix temps pel transport públic i per un transport més saludable, com pot ser la bicicleta. Ens hem de convèncer que no podem seguir circulant en vehicle privat per Barcelona sense cap limitació. Barcelona, com la majoria de ciutats europees ja estan fent, ha de prendre espai al cotxe per recuperar-lo per als vianants, les bicicletes i el transport públic. Avui ningú pot negar que és principalment un problema de salut pública.
JAUME ROVIRA
BARCELONA
Vuit de març
Pocs anys com aquest s’havia començat a parlar amb tanta antelació del 8 de març com a Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora. Des de dies abans s’havien convocat vagues, s’havien fet propostes d’activitats o s’havien escrit manifestos; mai hi havia hagut tantes maneres diferents de voler evidenciar que cal lluitar per la igualtat dels gèneres i pels drets de les dones que encara no s’han assolit.
M’agradaria pensar que arribarà un any que aquesta diada s’haurà pogut convertir en una simple celebració dels drets adquirits a totes les societats, aquests drets que ara i en massa llocs no hi són. Un any que no s’haurà de celebrar el Dia de les Dones o de la Dona Treballadora, de la mateixa manera que ara no cal celebrar el Dia dels Homes o de l’Home Treballador.
De moment, però, no és així. Per aquest motiu, benvingudes siguin totes les formes respectuoses de vetllar perquè la dona pugui viure sense cap condicionant històric o social que li vingui per la mera raó del seu sexe; perquè, al contrari, visqui d’una forma plena gràcies al simple fet de ser dona com un altre ho pot fer perquè ha nascut home.
EULÀLIA I. RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
La base social
El lema de moda és “Cal eixamplar la base social”. La repressió va fent efecte. Combinada amb la implacable feina dels mitjans, aconsegueix que els que lluiten per la llibertat i la justícia creguin que són pocs. ¿Des de quan per defensar els drets individuals i col·lectius es necessita una base social àmplia, de més del 50% de la població? ¿Per defensar millores de caràcter social i democràtic cal una majoria? ¿I per defensar els drets fonamentals de la Constitució clarament trepitjats pel PP i Cs? ¿El feminisme també necessita una base de més del 50% per reclamar, defensar i aplicar els seus drets? La base social s’eixamplarà quan aconseguim implementar la República, encara que sigui a poc a poc, i es vagi fent evident que no es tracta d’un canvi de banderes sinó de tipus de societat.
ALFONS CARRERAS
BARCELONA
