Els 3,5 milions i la malversació
Televisió Espanyola gastarà 3,5 milions d’euros en la transmissió del partit de la final de la Copa entre el Barcelona i el Sevilla d’avui al vespre. Els noranta minuts de partit surten a 38.888,8 euros per minut.
¿Això no és malversar diners públics mentre els jubilats surten al carrer en protesta per les seves minses pensions?
¿Això no és malversar mentre tants joves que han hagut d’anar-se’n perquè no troben cap feina en correspondència amb els estudis que han fet sense que els hagin regalat cap màster? En un estat espanyol on no s’han reparat totes aquelles retallades que es van fer arran de la crisi i que, en canvi, s’enorgulleix d’estar remuntant econòmicament, ¿destinar tants diners públics a una retransmissió no és malbaratar?
Tant que es parla de malversació de fons públics, i de vegades les més evidents es fan a la llum del dia i sense cap remordiment de donar als diners un ús que podria ser més beneficiós en allò més urgent, com per exemple els serveis bàsics de la societat.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Ara, l’himne
Segons hem pogut saber aquesta setmana, el ministre d’Interior considera que xiular un himne (l’espanyol, naturalment) no és llibertat d’expressió sinó un acte de violència.
És curiós el concepte que té aquest senyor de la violència. Sigui dit de passada, també, que jo no xiularia cap himne, de la mateixa manera que no soc gaire entusiasta tampoc ni de les banderes ni dels himnes, siguin els que siguin.
Hi ha, però, en tot això, una banalització de certes paraules (com violència, terrorisme...) que comença a ser molt preocupant. Ho estem veient gairebé de forma diària.
I això és injust i injustificable. Trobo que en aquest fenomen hi ha un insult a tots aquells que sí que han patit realment actes violents. No sé què pensar: la desmesura amb què actua l’Estat l’acosta cada vegada més als límits de l’absurd. Volent fer por deriva cap al ridícul més espantós. Però és un ridícul que es rabeja de crueltat i de revenja.
DAVID SERRADOR BALLESTER
VIC
No hi ha dret, Cifuentes
No hi ha dret, cap dret. La nostra filla ha hagut de suar pel seu màster. Tots hem suat. Diners. Desplaçaments i hores i més hores de feina. Esforç, molt d’esforç. Tardes, dissabtes, diumenges i reunions i més reunions. Classes, treballs en grup, correccions...
I després veus això: la mentida. La gran mentida. Primer assegurar una cosa i després la contrària.
I finalment renunciar. Com es pot renunciar a un màster? Creure’t la teva mentida i voler-la fer creure als demés, això has fet.
Per què no has plegat? Nosaltres, des de la nostra dignitat, ho demanem: plega.
I tots aquells que han aplaudit la teva gran mentida, que tornin a casa i reflexionin: encara hi són a temps.
Jo sí que renuncio, però renuncio al PP.
JOSEP BUSULDU PUJOLS
MANRESA
Ho diu Montoro
Llegeixo al diccionari de la RAE: “ Malversación f. Der. Delito que cometen las autoridades o funcionarios que sustraen o consienten que un tercero sustraiga caudales o efectos públicos que tienen a su cargo. ”
Amb aquesta definició sembla una bajanada pretendre que hi va haver malversació pel referèndum de l’1 d’octubre, quan el ministre Cristóbal Montoro, que és qui administrava i controlava el pressupost, ho nega.
XAVIER FERRÀNDIZ
MOLINS DE REI
