Defensar les llibertats cada dia
Soc de l’any 50. Vaig viure la meva infància i joventut sota el franquisme. De jove em vaig implicar en la lluita contra la dictadura (PSUC), cada pas que fèiem era una conquesta cap a la llibertat. Vaig celebrar la Transició, n’estava orgullosa. Vaig abaixar la guàrdia: teníem democràcia, començaven a funcionar drets socials. Com a catalana convençuda creia en l’autonomia com un instrument que ens permetria anar més enllà. Estava tranquil·la. Ja mai més tornaríem enrere.
Així he viscut, implicant-me en activitats socials, pagant quotes de partits. Més o menys implicada, més o menys enfadada o contenta segons els resultats electorals, però al cap i a la fi sentint-me segura d’estar dins d’un engranatge democràtic indestructible. Quin error per part meva! La democràcia, les llibertats, s’han de defensar dia a dia, sempre alerta.
Crec que som molts els de la meva generació que pensem així. Per això som tants que ens trobem a totes les mobilitzacions i que aquesta vegada no pararem fins a tenir els nostres presos i exiliats polítics a casa i per aconseguir el país que volem. Compromís total.
LALI BIOSCA
BARCELONA
El sistema espanyol, en decadència
No sé què pensar dels líders que han sigut elegits per la majoria popular. Que demanen de tot i més a tots els ciutadans, però mentrestant esgoten les pensions dels jubilats que han estat tota la vida treballant, però no s’abaixen la seva, i que falsifiquen els seus estudis i posen en risc la reputació d’una universitat i tots els seus integrants. En definitiva: han deixat d’estar al servei de la població per enriquir-se a costa seva.
Tot i així no passa res, tot segueix igual. Van sortint draps bruts dels uns i dels altres, de dretes i d’esquerres; però l’estructura es manté inalterable, esclar, no fos cas que beneficiï el ciutadà.
CASSANDRA MALLOFRÉ MARGARIT
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
El cas Cifuentes, la punta de l’iceberg
El cas de la presidenta de la Comunitat de Madrid, que va obtenir un màster de manera irregular, ha esclatat i ha generat un gran escàndol, amb un seguit d’acusacions entre partits per veure qui té més alterats els seus currículums. Això deixa al descobert que la Universidad Rey Juan Carlos (URJC) és un cau de greus irregularitats de gestió i acadèmiques. L’afer de la senyora Cristina Cifuentes és només la punta de l’iceberg. Ara resulta que han robat el portàtil de la secretària general de la URJC, igual que es van destrossar a martellades els discos durs dels ordinadors del carrer Génova o que es cremen uns arxius comprometedors a València.
A Espanya el poder judicial s’ha descontrolat, l’executiu no toca vores i el legislatiu està obsessionat amb la unitat d’Espanya. Amb una monarquia desprestigiada, se’ls ensorra el país i ni se n’adonen, sense que ciutadans, intel·lectuals, artistes o altres estaments que respectin la dignitat i la democràcia diguin que ja n’hi ha prou. Podríem dir que ja s’ho faran, però és que a Catalunya en rebem les conseqüències. Ànim, que ens en sortirem!
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
La fi d’ETA
A les persones que hem estat molts anys veient pels mitjans de comunicació les notícies sobre els atemptats de la banda terrorista ETA se’ns fa difícil creure que finalment ha arribat a la seva fi. Vivim una sensació agredolça d’alegria per aquesta notícia i al mateix temps de pena viscuda durant molts anys per tant de dolor i tant d’absurd. Espero que el govern espanyol sàpiga aprofitar l’oportunitat i no s’enroqui.
CARLES SÀNCHEZ
SANTA COLOMA DE GRAMENET
