Evitar el color groc
El groc és un color que cal evitar. Porta mala sort, ho saben bé tant els actors de teatre com els toreros. Fa segles ja havia estat identificat pel cristianisme amb les contaminants emissions de sofre provinents de les calderes de l’infern. El groc estava associat a traïció, orgull i falsedat, i a l’Edat Mitjana una bandera groga es feia servir per alertar de l’existència d’epidèmies -i vestien els empestats de color groc-. És evident que això del groc no pot ser bo si fins i tot s’anomena premsa groga la que deforma els fets amb finalitats morboses.
Tot això és el que deu pensar el ministre Zoido i qui sap si el govern sencer, ja que a l’entrada de la final de Copa la policia va requisar i llençar qualsevol cosa que els aficionats del Barça portaven que fos de color groc. I és que per defensar la unitat d’Espanya sembla que tot s’hi val, fins al punt que cal erradicar aquesta febre groga sigui com sigui, fins i tot a costa de malbaratar les reserves de dosis de llibertat d’expressió que ens queden.
XAVIER ARTISÓ
BARCELONA
Carrizosa i el groc
Realment feia pena i moltíssima vergonya haver de sentir com un diputat del Parlament, Carlos Carrizosa, de Cs, donava suport a la injustificable i inquisitorial confiscació de samarretes i altres peces de vestir de color groc per part de la Policia Nacional a l’estadi de Madrid durant la celebració de la final de la Copa del Rei, amb el pretext que era un “partit d’alt risc” i que no es podien entrar “símbols polítics” que fossin “ofensius”. Com es pot arribar a justificar que la policia t’obligui a haver de tirar a les escombraries una bufanda de color groc? És molt decebedor comprovar que un partit com Cs, que es presenta com a constitucionalista, liberal i renovador, estigui disposat a sacrificar un dret tan fonamental com la llibertat d’expressió per poder dur a terme la seva ferotge política contra el sobiranisme i el Procés. Cs no fa sinó demostrar el seu nul respecte per la llibertat d’expressió quan és contrària a la seva manera de pensar.
Tot plegat em reforça encara més en la meva idea que hi ha una imperiosa necessitat de formar un Govern amb la màxima participació de forces polítiques democràtiques i catalanistes. L’objectiu prioritari d’aquest Govern no hauria de ser la consecució de la independència sinó la defensa de la democràcia i de l’autogovern per tal de fer front a un partit com Cs, que, al meu entendre, és el principal “enemic polític” no ja de la llengua, la cultura i l’autogovern catalans sinó de la llibertat i de la mateixa democràcia.
JOSEP VILÀ
OLESA DE MONTSERRAT
ArtsLibris 2018
Per novena vegada hem tingut la Fira Internacional del Llibre d’Artista i Edició Contemporània a Barcelona. A Santa Mònica hem pogut recórrer les parades on s’exposaven els llibres d’art. Editorials, galeries i escoles d’art, artistes i tallers de gravats hi mostraven un tipus diferent de llibre: el que en si mateix conté art. En cada parada hi ha els guants imprescindibles per poder fullejar aquests llibres únics, mentre escoltes les explicacions del mateix artista o d’un entès.
N’hi ha de diversos llocs del món, però destacaria les obres de l’editorial catalana Cuscusian*s: jocs educatius, llibres per als infants sobre art i per aprendre jugant. Són eines per a la creativitat, per jugar amb lletres, formes i colors. També cridaven l’atenció les obres originals i creatives fetes pels alumnes de diferents escoles d’art, que no estaven a la venda justament per ser d’ells i peces úniques. I el paper artesanal fet a mà exposat a la parada del Museu Molí Paperer de Capellades.
Com sempre, s’hi han ofert activitats com ara conferències, tallers participatius i exposicions, així com el V Simposi Internacional sobre Llibres d’Artista, centrat en el col·leccionisme. I tot amb èxit de públic per l’estimació que un gran nombre de persones té als llibres d’art.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
