El cas Cifuentes, un problema d’estat
La venjança no és bona medecina ni un bon correctiu, és de mal pair perquè a la llarga tant de mal fa al qui la provoca com al qui la rep. Al darrere del vídeo que ha precipitat la dimissió de Cifuentes hi ha els que li volien mal i possiblement gent del seu mateix partit. Dubto que sigui l’oposició: faria temps que ho haurien fet servir per forçar la seva dimissió, tot i que no podem descartar certa oposició amb possibilitats de guanyar a les urnes, quan falten deu mesos. Però quan dins d’un mateix partit els diferents corrents polítics conformen grups enfrontats, grups de pressió per obtenir el poder, tot és possible i més.
Trobo de molt mal gust aquest vídeo. És remoure per venjança les clavegueres d’un estat que viu folrat, rodejat, immers en podridura molt més enllà del previsible. Molts, començant pel seu partit, li volien mal, els mateixos que ella ha posat al cim de la corrupció per intentar un impossible, el que no es pot amagar: salvar-se dels seus errors. Ells, només ells, passant del partit han posat en evidència l’Espanya que fa segles que intenta i no pot treure’s del damunt la paraula corrupció.
PERE MANUEL GIRALT PRAT
SANT JUST DESVERN
Groc arreu
Avui mirava la vestimenta dels meus alumnes adolescents mentre dibuixaven. Com que feia calor la majoria anaven amb samarretes de màniga curta de colors ben vius de tot tipus: roses, verdes, blaves, taronges, violetes, multicolors, estampades, amb lletres, amb números, amb símbols... Si hagués volgut hauria pogut treure un missatge de cadascuna, tant pel color com per les formes. Per exemple, un alumne portava la paraula “FAST” (ràpid, en anglès), i és un bon noi ben tranquil que tot ho fa al seu ritme, no precisament ràpid.
És evident que el que m’ha fet fixar-me en aquestes samarretes ha estat la controvèrsia pel fet de prohibir-ne de grogues al camp de futbol. L’excusa era que contenien “una simbologia que feia augmentar el risc d’una alteració de l’ordre públic”. No m’imagino un món sense groc, aquest color de connotacions positives. Ni m’imagino com el podrien esborrar del món encara que el prohibissin. És difícil poder tapar els grocs intensos de tots els gira-sols de Van Gogh. O els grocs de Miró, de Kandinski, de Chagall, de Klimt... Per no parlar de com eliminar el mateix groc del sol que cada dia surt a tot arreu.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Córrer maratons per combatre malalties
Un fenomen en expansió com és el fet de córrer fa que es publiquin estudis a dojo sobre els efectes de la seva pràctica. A internet n’hi ha per donar i per vendre. Un dia en surt un que diu que córrer va bé per al cor, i l’endemà n’apareix un altre que alerta sobre els perills de fer-ho. Jo, d’aquests últims, no me’n llegeixo cap. Prefereixo els que m’aporten optimisme. Com un de recent de dos científics de la universitat anglesa de Bath, els doctors James Turner i John Campbell, que conclouen que participar en esports de resistència, com la marató, fa que augmenti la capacitat del cos per combatre malalties. Els dos experts afirmen que les defenses augmenten molt en córrer llarga distància i després disminueixen bruscament, però és momentani i, com a molt, pots refredar-te, però res més.
MIQUEL PUCURULL
BARCELONA
Sobre la Manada
Em sembla escandalosa la sentència dels jutges que ahir, d’alguna manera, van exonerar els integrants del grup dit la Manada d’haver comès una violació. Em pregunto què haurien decidit si la víctima hagués estat un home. Perviuen malentesos molt lamentables entre nosaltres sobre les dones i el seu paper en la societat.
JOAN GARCIA
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
