No ens enganyem!
El resultat de les eleccions del 21 de desembre va ser espectacular, sobretot si tenim en compte les circumstàncies que les van envoltar. Ara bé, la victòria dels partits independentistes va ser minsa. De moment, s’ha comprovat que no es podrà instaurar com a president Carles Puigdemont, i (segons el CIS) el suport popular a l’opció d’un estat independent ha caigut en els últims dos mesos del 44 per cent al 36 per cent.
Em sobta que, donada aquesta situació, hi hagi veus independentistes de pes que no descarten anar a noves eleccions, les quals podrien portar com a resultat repetir (set mesos més tard) el resultat del 21 de desembre o bé quatre anys (o més) de govern de l’extrema dreta.
¿No considereu que és preferible el govern de majoria independentista que es pot crear demà mateix que no pas anar a unes eleccions a mitjan juliol que portarien el risc de fer presidenta Inés Arrimadas?
HENRY ETTINGHAUSEN
LA PERA
Carta d’una cubana sobre els CDR
Estimat Sr. Santi Piñol, em dic Ingrid, soc cubana i visc a Cuba. He pogut llegir el seu article publicat a l’ARA el 30 de març, que tractava el tema del paral·lelisme entre els CDR cubans i catalans. És un molt bon article que m’ha agradat per l’objectivitat, la veracitat i la mica d’humor.
És molt emocionant ser exemple. És una realitat que el nostre procés, “amb les seves llums i ombres”, és un referent per a molts, i sens dubte posarà Cuba al mapa mundial.
Els CDR catalans també van néixer en un moment històric i amb una missió específica: defensar el dret d’expressió del poble i, per tant, la sobirania: “Tots junts som invencibles”.
Amb les diferències òbvies, els CDR han de sobreviure, els vostres i els nostres: hi ha moltes coses a fer per una societat millor. Ara és el Procés però demà pot ser la lluita contra el terrorisme, la droga, la violència de gènere, l’abús infantil...
Hem de deixar pas a les bones idees vinguin d’on vinguin. Un poble unit i organitzat sempre serà victoriós.
INGRID CRUZ PÉREZ
L’HAVANA
El tuit indigne d’Albert Rivera
És incomprensible que un polític com Albert Rivera pugui retuitejar les fotografies d’una sèrie de professors que van aparèixer diumenge al reportatge d’ El Mundo sota l’insultant titular de “ Los nueve maestros catalanes de la infamia ”. En aquest reportatge no només se’ls condemnava abans d’haver-se fet cap judici -donant com a certes les acusacions de la fiscalia d’haver humiliat presumptament alumnes fills de guàrdies civils en un institut de Sant Andreu de la Barca l’endemà de l’1-O-, carregant-se així el respecte a la presumpció d’innocència, sinó que, a més, se’ls assenyalava amb noms i cognoms i amb la publicació de les seves fotografies, atemptant, per tant, contra el dret a la seva imatge i intimitat. El resultat de tot plegat va ser que l’endemà mateix les parets de l’esmentat institut van aparèixer plenes de pintades insultants contra ells.
Abans de deixar-se portar pels seus impulsos, Rivera hauria de saber que al novembre, segons un dels professors de l’institut, el consell escolar del centre educatiu, amb presència de l’Ajuntament -la regidoria d’Educació del qual està en mans, precisament, de Cs-, va emetre per unanimitat una resolució en què es rebutjaven les greus acusacions infundades contra aquells professors. Un polític que es dedica a atiar, d’aquesta manera tan irresponsable, l’odi contra persones que encara no han estat ni tan sols jutjades no és digne d’arribar a ocupar mai el govern d’aquest país.
JOSEP VILÀ
OLESA DE MONTSERRAT
