Ni una menys
La convocatòria feminista d’aquest dimecres ha estat tot un èxit. Més de 70 ciutats s’han unit al moviment per reclamar a l’Estat la totalitat del pressupost del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. Val a dir que des de la multitudinària manifestació del dia 8 de març i després dels diversos casos mediàtics que han vist la llum aquests últims anys, la nostra societat està crispada davant la tendència masclista que viu encara avui el nostre país.
Tot i els avenços en contra del masclisme, en els últims anys encara veiem que una part de la nostra societat és tolerant davant l’actitud masclista. Des de les escoles s’ha fet un gran esforç per capgirar aquesta tendència. Des del meu punt de vista, el motor d’aquesta revolució és en l’àmbit educatiu i social, i necessitem més eines. Però una vegada més el govern dona l’esquena a Serveis Socials i Igualtat mentre que prioritza el pressupost de Defensa, entre d’altres.
LAIA FERRÉ TÉRMENS
L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ
Un insult a tots els estudiants
Fa unes setmanes, Cifuentes, i aquests dies, Pablo Casado. A més a més, ens hem hagut d’assabentar que molts currículums dels polítics són augmentats en període electoral.
Quina vergonya!
Com a estudiant, em sembla un insult, però com a ciutadà, encara més. Que per tenir un càrrec electe i ser influent en certes organitzacions algú pugui obtenir un títol universitari és indignant. I més sabent l’esforç -i els diners- que ens costa a tots els que sí que cursem totes i cadascuna de les assignatures que exigeix el programa educatiu.
Per si no fos prou, hem de sentir Pablo Casado parlant de convalidacions, i dient que va cursar 12 assignatures en 4 mesos. Senyors, 12 en 4 mesos! Quan l’habitual són 10 assignatures en un any acadèmic. I jo em pregunto: ¿no hi ha gent preparada acadèmicament i professionalment per ocupar certs càrrecs?
SERGI JUANPERE
REUS
#TanquemRTVE?
Sempre que repasso l’ampli ventall de notícies que els mitjans de comunicació posen al nostre abast, em trobo amb alguna opinió en forma d’article o declaració que qualifica TV3 d’instrument adoctrinador i li atorga una capacitat d’influència que ni el mateix Harold Lasswell s’hauria pogut imaginar.
La diversitat d’opinions ens ha de permetre avançar cap a una societat més justa i plural. Per aquest motiu no vull que tanquin RTVE, tot la manipulació denunciada per les seves treballadores.
DAVID MAÑÉ MORERA
CAMBRILS
La llei, l’ordre i la democràcia
De lleis n’hi ha moltes al món i a la història. No cal fer una recerca gaire profunda per conèixer moltes atrocitats fetes amb “la llei a la mà”. Les que són democràtiques tenen com a objectiu garantir els legítims drets del poble i les seves necessitats de cada moment històric. És poc democràtic interpretar la llei restrictivament i autoritàriament o modificar-la per mantenir l’ statu quo del poder que l’aplica en contra de la voluntat majoritària del poble.
No és cert que la llei s’ha de complir cegament: abans i després hi ha la legitimitat democràtica. Si una llei és injusta, s’ha de desobeir. El problema era i és que has de comunicar aquesta desobediència legítima a l’autoritat que precisament et vol esclafar amb aquesta llei, i això és el que passa a l’Espanya borbònica del s. XXI.
Desobeir té uns riscos, però acatar pot sortir molt car a la llarga (per exemple amb la llei mordassa ). No cal ser jurista ni polític per entendre-ho, ni tampoc que l’estat espanyol procura per tots els mitjans fer-nos creure el contrari.
JOAN CASELLAS
TEIÀ
