Perdoni si l’hi dic, Carrizosa
Ahir Roger Torrent, president del Parlament, va suspendre el ple perquè vostè, senyor Carrizosa, va considerar oportú retirar un llaç groc d’un dels bancs de la institució. Espero que em perdoni si li dic que vostè no té vergonya ni respecte. Perdoni si m’adreço a vostè per dir-li que és deplorable com es mofa de la situació, i com deixa anar rialles sarcàstiques i perverses quan Torrent li exigeix que el retorni al seu lloc. Li escric per dir-li que, si quedava una mínima possibilitat de diàleg, amb aquestes accions retrògrades i mil·lenàries les allunya totes.
Deixi’m dir-li que fent això només demostra la carència d’empatia amb la llibertat d’expressió. La simbologia d’una causa democràtica, per molt que no la comparteixi, té el dret de ser allà on són els qui la defensen. I, finalment, perdoni si això li ha fet arrufar el nas i li ha generat la més mínima angoixa, però deixi’m aclarir que ja ho solen fer, això, les veritats.
JUDIT BATLLE
GIRONA
Nou paradigma en la indústria televisiva
Les productores han sabut adaptar-se al nou marc comunicatiu, caracteritzat per la seva versatilitat i l’accés a internet, que va guanyar força amb la implantació de la telefonia mòbil i dels dispositius portàtils.
La HBO, Canal+ i moltes altres són companyies que han creat un nou paradigma en la manera de percebre la televisió i fins i tot el cinema. Mitjançant una tarifa plana mensual en streaming, ofereixen una gran quantitat de contingut multimèdia (sèries, cinema, documentals, etc.).
Part de l’èxit de Netflix és la gran inversió en les seves pròpies produccions ( The crown o Stranger things ). Tant és així que Barack i Michelle Obama han arribat a un acord per produir diverses pel·lícules i sèries amb la companyia.
¿Podem constatar que som davant del final de la televisió i del cinema tal com els coneixem actualment?
BEGOÑA ELVIRA
TARRAGONA
Canviem l’himne?
Soc catalana, independentista i porto el llaç groc.
Mentre escoltava alguns dels discursos de l’acte d’investidura del nou president, em sentia orgullosa de ser catalana en sentir expressions com “diàleg”, “la Catalunya de tots”... perquè me les crec i perquè reflecteixen l’esperit català conciliador, respectuós i pacífic!
Però... ai! En acabar l’acte vam entonar Els segadors. Dic “vam” perquè jo el cantava des de casa. I, llavors més que mai, em vaig adonar que aquest no hauria de ser el nostre himne, perquè no parla de diàleg sinó de cops de falç i tampoc no parla d’acollir sinó de fer enrere aquesta gent.
He investigat una mica i, efectivament, és un cant de guerra. Atès que la seva lletra no és l’original i que no té una llarga història com a himne de Catalunya (1993), per què no canviem la lletra i en fem una nova versió, o bé el substituïm, per exemple, per El cant de la senyera?
Jo em sentiria millor cantant: “Au, companys, enarborem-la en senyal de germandat! Au, germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat”.
IRENE MONFERRER
BARCELONA
Llei ‘demodé’
Un veí jubilat estava escombrant el pati de casa i em comentava, recordant Capri: “Ara ja tenim minyona. Ara comprarem un Sis-cents”.
Som de la generació que vam votar la Constitució del 78... la del Sis-cents. Des del 78 el Sis-cents és una peça de museu, igual que la Constitució del 78.
Rajoy diu que està disposat a parlar amb Quim Torra, però dins de la llei... Malament. ¿No deu quedar per Madrid un Adolfo Suárez? Ni tan sols un?
JOAN MARTORELL
MATADEPERA
