Jo duria el llaç groc per ells
Si fiquessin a la presó, per les seves idees, creences o manera de ser el Sr. García Albiol o la Sra. Arrimadas, allunyant-los dels seus fills i família, encara que jo rebutgi la seva ideologia per diferents i greus raons, sí que duria un llaç groc. Per ells.
La injustícia ha de ser evidenciada, i privar algú de llibertat i d’altres drets per les seves conviccions és una acció totalitària i inhumana.
Molts filòsofs, com el mateix Hume quan es refereix al “sentiment d’humanitat”, o Tomàs d’Aquino en la seva Summa teològica, ho expressen raonadament.
Per això, contra l’“ ¡A por ellos! ” que alguns defensen, jo dic “Per ells”: llaç groc no és partit, és humanitat.
XAVIER SERRA
GIRONA
Sense fum
El 31 de maig és el Dia Mundial Sense Tabac i, gràcies a les iniciatives de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a poc a poc es va veient menys gent fumant, encara que el tabac continua sent un dels principals causants de diverses malalties i mort.
És estrany ara pensar en no fa gaire, quan tots érem fumadors passius. De fet, es fumava a tot arreu. Recordo classes en què el professor fumava; cines on ho feien els espectadors, restaurants on es menjava i fumava al mateix espai.
El primer espai sense fum que vaig veure va ser a la ciutat de Nova York, on els empleats no podien fumar a les oficines i havien de sortir al carrer si volien fer-ho.
En veure-ho, jo pensava que una mesura així aquí mai no es compliria. Per sort, em vaig equivocar. Els pas del temps dona la raó a tot el que comporta un benefici per a tothom.
EULÀLIA I. RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
El carrer, de groc!
Es reiteren les demandes del triumvirat del 155 que els carrers i l’espai públic no s’omplin de símbols independentistes. De color groc, vaja. Però, pensem-hi...
En el moment en què algú reclama la neutralitat de l’espai públic està entrant en contradicció. Que l’espai públic sigui neutral, per als que ho afirmen, és sinònim que no hi hagi llaços grocs. Però buidar de groc els carrers vol dir reconèixer que les circumstàncies actuals són normals i, per tant, assumir com a normal l’existència de presos polítics i d’exiliats. I no. És anormal. No entra dins dels cànons democràtics.
MARTÍ ODRIOZOLA
BARCELONA
Regalar animals per Nadal i abandonar-los per vacances
La gran majoria de nens somien a tenir un animal de companyia, generalment gossets i gatets. Són molts els pares que fan aquesta concessió en dates destacades, com per exemple per Nadal. Suposadament, tant els adults com els nens estan mentalitzats que són éssers vius que cal cuidar, vacunar, passejar i amanyagar, però no ens oblidem que els únics responsables són els pares.
Cada any durant el període vacacional l’abandonament augmenta considerablement, ja que les famílies no compten amb els seus animals de companyia per al viatge. No els veuen com un membre de la família i per això no estan disposats a pagar més pel seu passatge o per la guarderia, ni tan sols valoren fer un canvi de destí on els animals puguin formar part de l’experiència vacacional.
¿La societat està mentalitzada que les mascotes són membres de la família? Si no és així, potser no haurien de tenir-les.
BEGOÑA ELVIRA
TARRAGONA
