On és la justícia?
Miro el món i no sé cap on anem. Refugiats sense atenció, països en guerra, polítics corruptes, llocs destrossats per les dictadures...
I jo em pregunto, on és la justícia? La justícia no es troba als tribunals, això ja s’ha vist. Hi ha persones que l’únic delicte que han comès és reclamar democràcia i que són a la presó, mentre que d’altres que estan involucrades en caixes B n’estan exemptes. No sé fins on va la justícia, ni tampoc si existeix.
Però sí que sé que es pot trobar en el dia a dia amb cadascun de nosaltres. Ja hem vist com funciona el poder (si es pot dir que funciona), però que no ens desuneixi.
Que la injustícia no ens faci perdre la tolerància per aquella persona que no pensa com nosaltres, que la injustícia no ens faci creure que el món està capgirat, sinó que ens faci mirar cap al nostre entorn i dir: què puc fer jo perquè hi hagi justícia?
MERCÈ ALONSO
MATADEPERA
Una moció més àmplia
La moció de censura a Mariano Rajoy és necessària per higiene democràtica, com s’ha dit i repetit. Però jo em pregunto si la moció de censura no hauria de fer-se extensiva a altres institucions d’un estat que no soluciona els problemes de la desigualtat, on la justícia no funciona correctament, que no fa sentir els ciutadans més protegits sinó tot el contrari... Tots els partits, sense excepció, haurien de prendre nota del que està passant.
JOAN GARCIA
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Bruixeria
Estic llegint amb avidesa l’últim dossier del Cadí Pedraforca dedicat als metges, llevadores, curanderos... No us el perdeu. Inclou un article dedicat a Aldonça, no pas la del Quixot, sinó la bruixeta de Bellver. No us penseu, pel diminutiu, que va ser una nena candorosa: el seu testimoni va condemnar moltes altres dones per bruixeria. Aldonça sabia, deia ella, identificar-les per la presència del dimoni a l’esquerra de les dones acusades, i sabia quina bruixa havia portat mal a algú.
Tot això se’m barreja amb l’espectacle de Carlos Carrizosa al Parlament. I és que crec que Cs ha desfermat una caça de bruixes, perquè, de manera semblant a la bruixeta de Bellver, titllen de posseïts els que som independentistes i fins i tot els que estan a favor del dret a decidir. Portem-los a les presons!, criden en veu alta, així com llavors portaven un munt de dones a la tortura i a la foguera. Criden i s’esgargamellen i es creuen posseïts per la veritat absoluta: que Espanya és una sola nació. S’han erigit en la Santa Inquisició del segle XXI. Tornen els temps foscos, temps dolents per a la llibertat de pensament i d’idees.
IGNASI RODA
BELLVER DE CERDANYA
Una companyia molt humana
Viatjar és una de les millors activitats que qualsevol persona pot fer. Conèixer nous països, noves cultures, nova gent… és impagable. Però hi ha moments en què el plaer queda en segon pla: la família va davant de tot.
Som dues germanes i viatgeres freqüents i, al llarg de la nostra vida, hem volat amb diferents companyies. Fa uns dies, totes dues teníem un viatge, cadascuna a una part de Europa, però, dos dies abans de volar, una urgència va fer que ens quedéssim a terra: un familiar proper estava molt greu. Davant aquesta situació, i com que no vam poder volar, vam demanar a la companyia la devolució dels diners tot i que no havíem contractat cap assegurança prèvia. Ja ens va passar una situació semblant amb una altra companyia low cost i la seva resposta no va ser gaire correcta. Però amb Vueling tot ha sigut diferent. Tenint poques esperances, i amb una gran rapidesa, la companyia ens ha tornat els diners. Ho recordarem sempre. Gràcies, Vueling.
CARME FONTÀS I MARTA FONTÀS
VILASSAR DE MAR I SABADELL
