CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 03/06/2018

Orfes de tu

Aquesta setmana farà un any que un càncer va fer emmudir la teva veu. Des d’aleshores, la teva absència es dibuixa en cada pàgina del diari. Sovint em pregunto quines ratlles escriuries en aquesta època tan convulsa.

Vam votar en el referèndum l’1 d’octubre i no oblidarem mai la por ni la violència servida. Tenim la cultura i la llengua catalana amenaçades, tenim els centres educatius i els docents més qüestionats que mai, tenim una falsa democràcia, polítics innocents engarjolats i a l’exili, el 155 que ens oprimeix i la llibertat d’expressió cada cop més escapçada.

Enyorem la calidesa dels teus articles, la teva mirada valenta, el teu sentit de l’humor, la humanitat que traspuaven les teves paraules. Ens sentim orfes de tu, Carles.

SÍLVIA GARCIA DALMASES

EL FIGUERÓ I MONTMANY

Promeses al Congrés

Mentre es debat la moció de censura al Congrés, se senten les promeses que ja fan alguns partits. Promeses que ja sabem que massa sovint no es compleixen. En tenim de desdites el mateix dia que el partit nou pren el poder. Però sembla que no passa mai res si no es manté la paraula dita. Com tampoc passa res si es menteix, ja que prèviament tots sembla que hem triat que no hi ha res a fer. Quan se’ns acabarà la paciència i el conformisme?

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Govern

No m’agrada el nou Govern. No m’agrada perquè ha significat doblegar-se a les exigències il·legals de M.Rajoy i la seva tropa; perquè és, literalment, una claudicació; perquè allunya encara més la restitució dels càrrecs destituïts il·legalment.

Dit això, em pregunto: ¿quin Govern es podria haver fet? No ho sé. ¿Es podia continuar sense Govern? No ho sé. ¿Haurien sigut operatius els càrrecs des de l’exili o des de la presó? Em sembla que no. ¿Hauria sigut millor no nomenar-lo i forçar més la situació? No ho sé, però ho dubto.

Dit també això, penso que és el Govern que tenim i probablement l’únic que es podia fer. Segur que al president Torra tampoc li agrada, però és el nostre Govern, és el meu Govern, i per tant el que hem de fer és donar-li suport en tot i per a tot i empènyer perquè faci tot el que pugui per tirar endavant el país malgrat la terrible situació.

Tinguem clar que l’enemic de Catalunya no és ni el nostre president ni el nostre Govern. Som on som perquè la gent no ha defallit. No defallim ara, persistim. És i serà molt dur, però ja ho sabíem.

AGUSTÍ VILELLA

CAMBRILS

Ciutadans per la divisió

Als líders de Ciutadans només els demano una petita cosa: sisplau, deixin de dividir la societat, deixin d’atiar l’odi i respectin la llibertat d’expressió pacífica de cadascú.

Per què sempre que parlen ho fan enfadats? No ho entenc. Aquesta ràbia, aquest menyspreu cap als adversaris polítics, per què? No tot s’hi val a la vida i menys quan s’exerceix un càrrec de responsabilitat pública. ¿Vostès pensen que llançant mentides i exageracions contribueixen al prestigi de la política? Una mica de calma, sisplau, no costa tant.

Catalunya viu, des de fa temps, un intens debat polític, però la societat no està fracturada. Hi ha opinions fortament divergents, és cert, però això poques vegades ha sortit del terreny de l’educació i del respecte.

Com a principal partit polític de l’oposició a Catalunya, els demano, finalment, que es deixin de radicalismes i contribueixin a la serenor i a la mesura. També agrairia un gest, per petit que fos, d’empatia cap als presos polítics i socials i les seves famílies. Una situació, aquesta sí, difícilment suportable i totalment injusta.

DAVID SERRADOR

VIC

Més continguts de