No és això, companys, no és això
El PSC local de Badalona està a punt de cometre un dels errors més grans de la seva història: pactar el govern de la tercera ciutat de Catalunya amb un partit de dretes que practica un nacionalisme de caràcter extremista i de confrontació, i que acaba de ser desplaçat del govern d’Espanya per la corrupció en què està immers. És possible que el PSC tingui les seves raons locals basades en el comportament polític de la coalició independentista que governa la ciutat, però mai seran suficients, ni per ocupar l’alcaldia amb tres regidors ni per dependre totalment dels 10 regidors del partit conservador.
El PSC, que vaig contribuir a fundar el 1975, va liderar la transformació de Badalona, que les dretes franquistes, de les quals el PP és l’hereu, havien deixat a uns nivells de degradació i corrupció inimaginables avui dia. El PSC actual no pot dilapidar la seva història accedint a l’alcaldia amb el suport i estant segrestat per un partit que representa interessos contraposats al socialisme.
Crec que la coalició de govern independentista ha actuat amb força irresponsabilitat, comportant-se com si comptés amb majoria absoluta, ignorant els posicionaments polítics del PSC i sense tenir en compte que governaven en minoria gràcies al seu suport. La participació de l’alcaldessa, Dolors Sabater, en l’acte celebrat al Parlament de Catalunya el 27 d’octubre del 2017, parlant en nom de tots els ajuntaments, va comprometre l’alcaldia de Badalona en la proclamació de la República Catalana. Una participació legítima si ho hagués fet a títol personal, però ho va fer com a alcaldessa de Badalona. La seva intervenció va ser rebutjada pel grup d’Iniciativa, membre del seu govern, i pel PSC, que li donava suport extern, perquè no havia estat acordada, com a mínim dins de la coalició de govern, i no s’hauria d’haver exclòs el PSC. Qui sembra vents cull tempestats.
La solució a aquesta crisi no és fàcil. Penso que el govern de Badalona hauria d’haver assumit responsabilitats polítiques i haver pactat una sortida política amb el PSC. Però, en qualsevol cas, mai es trobarà una bona solució per a la ciutat, i menys per al socialisme català, posant el govern de l’Ajuntament de Badalona en mans del PP, un partit que compta amb un gran rebuig a l’Estat i especialment a Catalunya, on té el suport del 4,24% dels electors catalans. Per més arguments que es vulguin donar, ningú entendrà aquesta actuació del PSC. És per això que penso que us equivoqueu i hauríeu de rectificar pel bé de la ciutat i del socialisme. En qualsevol cas, us he de dir, com deia la cançó de Lluís Llach, que “no és això, companys, no és això” pel que vam lluitar tants socialistes durant tants anys.
RAFAEL MADUEÑO
FUNDADOR DEL PSC DE BADALONA I EXDIPUTAT DEL PSC AL PARLAMENT
Amb Borrell, de mal borràs
“Miquel, tu els vols perdonar de seguida perquè ets molt bona persona. Jo no soc tan bona persona. Està molt bé voler cosir les ferides, però abans cal desinfectar-les”. I afegia, per reblar el clau, que “si es tanquen les ferides sense desinfectar, es podreixen”. Amb aquestes paraules contestava Josep Borrell a Miquel Iceta el desembre passat quan aquest, en un intent de bona voluntat, havia declarat, tot intentant cosir ferides, que era partidari d’un indult per als independentistes presos.
Borrell ha banalitzat Le Pen comparant-la amb Quim Torra, creu que Catalunya és un país malalt i ha ridiculitzat Junqueras mentre és a la presó. Tot això ho ha dit i fet recentment, en ple conflicte, no pas mitjançant articles ni tuits de fa vuit anys.
Vivim temps que demanen anteposar les competències humanes a les professionals. Llàstima que el president Pedro Sánchez no pensi així i no s’hagi fixat, a l’hora de triar el ministre d’Exteriors, en el que va dir Borrell a Iceta a finals de l’any passat. El nomenament de Borrell em fa pensar que comencem anant de mal borràs.
XAVIER ARTISÓ I AGUADO
BARCELONA
