Que les empresonades i exiliades no caiguin en l’oblit
¿Es pot saber per què es parla tan poc de les dones polítiques que estan empresonades o exiliades? Marta Rovira, Anna Gabriel, Carme Forcadell, Clara Ponsatí, Dolors Bassa i Meritxell Serret no són en el focus mediàtic. Altruistes, totes estan donant el millor de les seves vides per nosaltres. I, impertèrrits, en parlem molt poc, d’elles. Ni els mitjans, ni els ciutadans, clamem com correspondria perquè surtin de la presó o puguin tornar al seu país. Sembla com si estiguessin caient en l’oblit. I això no pot ser. No han fet res i les volem a casa amb els seus; a Catalunya amb nosaltres. Aviat.
MIQUEL PUCURULL
BARCELONA
Canvia el govern espanyol, però tinguem precaució
Adeu a la presidència de Rajoy, adeu al PP governant. Adeu a un partit corrupte al poder. Adeu a una petita i injusta era de consciència col·lectiva d’un crim que semblava que quedaria impune. Jo ho celebro, sí, però caldrà esperar per veure fins a quin punt es compleixen les pretensions de diàleg a les quals Sánchez s’ha compromès. Ja no tenim 155 i és lògic pensar que la resposta al moviment independentista està girant cap a accions menys autoritàries. Això sí, dient-ho amb la boca petita, perquè ja hem vist que, per exemple a Badalona, el grup socialista de l’ajuntament ha optat per pactar amb el PP per expulsar una alcaldessa dels comuns independentista. És a dir, el mateix PSC que titlla Quim Torra de xenòfob s’alia amb l’home de “Netegem Badalona”. És una de les tantes hipocresies que dificulten gaudir d’aquest petit tast de victòria que suposa la caiguda del PP.
NEUS MASNOU LLOBERA
MATARÓ
Dos nacionalismes
M’escriu un amic des de Londres. Acaba d’assistir a una reunió de parlamentaris francesos, alemanys i brexiters. Els primers expliquen que el Regne Unit no els inspira cap animositat, però que no veuen amb bons ulls el Brexit. La resposta de part dels favorables al Brexit és un vilipendi en tota regla. Tal com els descriu el meu amic, són gent que pertany al que consideren l’elit nascuda per governar i que incrimina com a enemics del poble tots aquells que no estiguin d’acord amb ells. Li contesto que Rajoy i companyia són més o menys això: uns elit que es considera nascuda per governar. Que tant el Partit Popular com Ciutadans pensen que els que no coincideixen amb ells són enemics del poble. Que ells també viuen de vilipendiar i maltractar els seus contraris. Que per a ells “España no hay más que una ” i els seus habitants són espanyols, tant si ho volen com si no.
HENRY ETTINGHAUSEN
LA PERA
Addicció al mòbil
L’ús dels mòbils, o més ben dit dels anomenats telèfons intel·ligents ( smartphones ), ha arribat a l’extrem d’addicció compulsiva: monopolitzen les relacions socials i modifiquen la interacció amb la realitat exterior. Sembla que el que passa o es diu a les xarxes socials o els grups de WhatsApp o les notícies sobre el temps són més importants que una agradable o interessant conversa entre amics. I no només això, sinó que, a sobre, si un no fa servir aquest instrument, l’obliguen a ser partícip de l’addicció aliena mostrant-li fotos, acudits, xafarderies o qualsevol altra cosa que probablement no li interessa gens ni mica. Francament, tot plegat, em sembla una desconsideració i un daltabaix en les relacions humanes. I això només és la punta de l’iceberg. Com que aquests aparells fan de tot (fotos i vídeos i tenen mil aplicacions), ja no es gaudeix del moment. Qualsevol esdeveniment al qual assisteix la gent ha de ser fotografiat, filmat i perpetuat als nostres discos durs.
GUILLERMO MARTÍ
SANT POL DE MAR
