CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 11/06/2018

Fets, no paraules

Ara es podria aplicar al PSOE la mateixa medicina dient-los “Volem fets convincents, deixeu les paraules buides de contingut a part”. Redimir els presos i exiliats polítics, canviar i sanejar tota la cúpula de la judicatura, defensar la immersió lingüística, restituir Trapero i els comandaments dels Mossos d’Esquadra, anul·lar el decret que fomenta la sortida d’empreses de Catalunya, recuperar les tretze lleis impugnades pel TC, retornar la clau de la caixa a la Generalitat, negociar amb el govern català el referèndum d’autodeterminació, respectar el resultat del referèndum en cas que guanyi el , acabar amb les perverses actuacions policials i judicials. Amb la llista del nou govern, a Catalunya no podem esperar gaires alegries.

S’haurà d’esperar a veure com es desenvolupa la política del president Sánchez respecte al conflicte de Catalunya, com sant Tomàs, fins que no posem els dits a la llaga (compliment dels temes abans explicats) no ens creurem la seva bona voluntat.

Que en el futur no hàgim de cridar, rememorant la frase de Miquel Iceta: “Que algú ens deslliuri de Sánchez, per Déu!”

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Contra l’Alzheimer

Vaig estar molt contenta de veure en Pasqual Maragall a la presa de possessió dels consellers del nou Govern! La tribu educa la tribu i normalitzar la presència dels malalts d’Alzheimer en actes socials (malgrat els riscos: ho dic per experiència!) ajuda a visibilitzar la malaltia i anar assumint la part de responsabilitat que ens toca com a membres de la comunitat d’acollir les persones que pateixen l’epidèmia per excel·lència del segle XXI. L’Eisenhower (com el va rebatejar en Maragall) és una malaltia cruel i despietada; els familiars estem perduts, confosos... Costa de pair que el malalt no tornarà a ser mai més qui era, però sentir la comprensió, l’escalf de l’entorn, és un ajut impagable per animar-nos a continuar cuidant, tan bé com sabem, els nostres estimats familiars.

Agraeixo immensament a Pasqual Maragall i la seva família el seu exemple i la seva dedicació i perseverança en la lluita contra aquesta xacra. I també agraeixo la feinada que fan des de l’Associació de Malalts d’Alzheimer i altres demències del Bages, el Berguedà, el Moianès i el Solsonès (AFABBMS). En nom de la meva família i sobretot del meu pare, Lluís Ortega i Guerra, milions de gràcies. Estem en deute etern amb vosaltres!

ROSA M. ORTEGA I JUNCOSA

MANRESA

L’un per l’altre

Als sectors benpensants del nostre país -i de la resta del planeta-, que encara s’entesten a disculpar la brutal reacció d’Israel -amb més d’un centenar de morts palestins, bona part dels quals dones i criatures- davant de les manifestacions per l’aniversari de l’ocupació israeliana -la Nakba-, potser convindria refrescar-los la memòria que el que hi està passant no ve de fa quatre dies i és el resultat natural, més que lamentable, de la invasió del territori dels palestins, que converteix els seus habitants en presoners a casa seua, des de fa setanta (!) anys.

Quasi, doncs, tres quarts de segle d’ocupació il·legal israeliana del territori palestí, de l’expulsió de centenars de milers de famílies i de matances continuades dels que es resistiren a la diàspora. I si no n’hi havia prou amb aquell nou Holocaust del govern d’Israel envers el poble palestí, ara s’hi afegeix la nova provocació de Trump d’instal·lar l’ambaixada nord-americana a Jerusalem -contra les resolucions de l’ONU-, amb la consternació internacional i la decepció dels palestins... Però ells, Trump i Netanyahu -l’un per l’altre-, semblen celebrar-ho. Que la justícia divina de Jahvè i la legalitat internacional -de l’ONU?- caigui sobre els culpables de tanta desgràcia.

MARC ANTONI ADELL

VALÈNCIA

Més continguts de