CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 13/06/2018

Qüestió d’equilibri

Quan aquests últims dies l’oposició i els mitjans de comunicació habituals intenten intoxicar l’opinió pública amb les suposades concessions del nou govern socialista amb Catalunya, penso en el concepte físic d’equilibri i en les tres situacions que es poden donar: equilibri estable, inestable i indiferent. L’estabilitat comporta un equilibri entre drets i deures. La inestabilitat, un desequilibri entre uns i altres. D’indiferència no cal parlar-ne, perquè el “Se me’n fot” no porta enlloc malgrat que, de vegades, per saturació i cansament, seria el més pràctic.

És innegable que, en aquests últims anys, a Catalunya es viu en equilibri inestable -amb molts més deures que no pas drets- i que amb el canvi de govern, almenys aparentment, sembla que es vol reconduir la situació amb l’objectiu d’aconseguir estabilitat, perquè Espanya no es pot permetre el luxe de quedar-se on l’ha portat la intransigència i l’acció del PP pel que fa a Catalunya.

Si realment hi ha voluntat de resoldre un problema que afecta tot el país, el govern central ha d’iniciar una campanya informativa adreçada a tot l’Estat per tal de deixar molt clar, d’una vegada per totes, que des de Catalunya no es reclama res que no li pertoqui. Es pot estar d’acord o no amb el dret a decidir, el que no es poden discutir són uns incompliments enquistats. Rectificar això no seria una concessió sinó la restitució de tot el que ens correspon legalment segons un Estatut cepillado en el seu moment i origen de la problemàtica actual.

JAUME FARRÉS BOADA

OLESA DE MONTSERRAT

Abandonats al mig del mar

El president Sánchez ha donat instruccions per acollir l’ Aquarius, el vaixell humanitari amb 629 immigrants rescatats entre dissabte i diumenge, que continuava sense poder atracar enlloc tot esperant que algun port els hi permetés. Entre els immigrants del vaixell hi ha dones embarassades i nens; cal, doncs, ajudar-los urgentment.

Però sobretot l’ajuda humanitària ha de venir de fora cap als països d’origen, de manera que ningú no hagi d’anar-se’n o, pitjor, fugir-ne per poder viure dignament. El degoteig d’immigrants cap a Europa pararia si veiessin als seus països un futur. Si posen la vida en perill és perquè aquest futur el veuen a Europa. Solucionar la pobresa en els seus països d’origen ha de ser una prioritat per poder aturar aquesta immigració que s’embarca a la deriva amb poques possibilitats de supervivència.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Enfrontament civil?

Un company de feina de Madrid, quan periòdicament ens trobem a Barcelona i tombem pels carrers de Ciutat Vella buscant un restaurant per sopar, em comenta tot sorprès que la pau que es respira al carrer no es correspon amb el que es relata allà a la capital.

En el dinar de feina de l’endemà pot observar que les discrepàncies polítiques respecte del moment que vivim surten a debat dins del respecte que sempre ens hem tingut entre nosaltres. És aleshores quan recurrentment em diu que les notícies que arriben a casa seva sobre la fractura de la societat catalana tampoc es corresponen amb el que observa a taula.

Com que les trobades que fem a Barcelona amb el company de Madrid sovintegen, ara ja està convençut que a Catalunya es viu en pau i harmonia, i jo comprenc que la visió que tenia era motivada per la mala informació que rebia allà a 600 quilòmetres.

Per la mateixa raó ara no m’enfado amb el ministre Borrell per les seves declaracions que Catalunya està al caire d’un enfrontament civil, ja que qui sap si són fruit de la seva coneguda ingenuïtat en creure’s el relat que a la capital del regne li expliquen...

XAVIER ARTISÓ I AGUADO

BARCELONA

Més continguts de