CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 15/06/2018

De bones intencions l’infern n’és ple

A Espanya hi ha un nou govern del PSOE, amb una majoria de dones com a ministres, i això ha despertat l’alegria de molta gent que pensa que comportarà una nova manera de procedir amb polítiques feministes. Potser sí, però l’experiència és que no necessàriament. Un exemple el tenim amb la nova ministra d’Hisenda, l’exconsellera andalusa María Jesús Montero, a la qual l’ínclita presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, s’ha precipitat a demanar que espera que acabi amb el “mal tracte” que rep la seva autonomia en el repartiment de diners per part de l’Estat. Com si amb l’escàndol de repartiment de diners dels ERO a tort i a dret no hagués passat res! És com quan a la cartilla verda, en ser llicenciat de l’exèrcit, hi posaven: “ Valor. Se le supone ”. Doncs podem convenir que se’ls suposen bones intencions, malgrat els estirabots de “Pepe Borrel” (així tal com sona), tot el desplegament de propostes, com les de la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, de reformar la Constitució espanyola per fer-la federal, són un brindis al sol, com acostumen a dir en els cercles polítics quan desconfien de la sinceritat de les proclames.

Només si es retira el delicte de rebel·lió i els presos i exiliats poden tornar a casa ens podrem creure les seves proclames. Però al PSOE hi ha un contrapoder: González, Guerra, Belloch, Borrell i altres patums del passat, que frenaran les ànsies d’establir un diàleg sincer, entre els governs català i espanyol, per arribar a negociar. Ara hi ha qui veu el got mig ple, d’altres el veuen mig buit. Qui tindrà raó? El temps ens ho dirà.

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

L’ètica del país

L’afer Lopetegui és un altre exponent dels comportaments ètics del país. Quin fàstic! Una vegada més, el president totpoderós del club de la capital, que es vanta del señorío de l’entitat, dona mostra de la seva particular manera de fer al marge de qualsevol principi, llevat dels seus si és que en té. D’altra banda, què dir del fins ara seleccionador nacional, tota una demostració de la seva categoria personal. Tot indica que actualment la dignitat no és un valor que es cotitzi, ans al contrari, es volatilitza a la més mínima ocasió en funció d’interessos obscurs. Tal com he començat dient, l’ètica del país està en situació de fallida, en tots els àmbits hi ha exemples per donar i per vendre, i dissortadament no es veu una sortida a curt termini.

Tanmateix, ja em puc imaginar els titulars i comentaris dels mitjans de comunicació de sempre si el protagonista d’aquest assumpte hagués sigut el Barça o qualsevol altra entitat catalana. Tal com estan les coses, és molt possible que s’hagués convertit en una qüestió d’estat per tal de presentar, una vegada més, Catalunya com a font de desestabilització en conxorxa permanent.

En qualsevol cas, a partir d’ara i més que mai, es veurà com tot es polaritza al voltant de la roja, de les decisions que s’han pres i de les conseqüències que se’n puguin derivar. Espanya és així i no canviarà. La ciutadania hauria de reflexionar sobre aquesta qüestió perquè el futbol no és un problema vital, o no ho hauria de ser.

JAUME FARRÉS BOADA

OLESA DE MONTSERRAT

Les guerres pels recursos

Cal que els polítics prestin més atenció a la previsió i descobriment de les causes dels nous conflictes, malgrat que els sempre poderosos interessos de les finances no mostren cap interès real de fer aquest esforç, perquè els manca més amplitud de mires. La cobdícia i l’egoisme, en efecte, els impedeixen entendre que aquest món és la casa de tots i que tots hem de tenir-ne cura.

En aquest context, l’esgotament de recursos naturals pot crear noves guerres disfressades de nobles reivindicacions. No obstant això, en alguns països hi ha exemples a imitar en la millora del medi ambient que ens marquen el camí a seguir.

ANNA MARIA MUNTADA BATLLE

GRANOLLERS

Més continguts de