Suïcidi a Cornellà
Un home s’ha matat llançant-se per la finestra quan l’estaven a punt de desnonar de casa seva. Ha sigut a Cornellà de Llobregat. Podia haver sigut en qualsevol altre lloc. Els desnonaments poden dur fàcilment les persones a situacions de màxima desesperació fins a fer-los prendre decisions fatals com la d’aquest veí de Cornellà.
¿Quina mena de societat tenim que no és capaç de preveure una solució per als casos de desnonaments de manera personal i individual? ¿Quina mena de persones formem aquesta societat que deixem soles les persones que s’han d’enfrontar a aquestes situacions límits? ¿On és el suport i l’ajuda que els devíem entre tots?
Fem de les nostres cases el nostre reducte de pau i on construïm la llar que a poc a poc forma part de nosaltres mateixos. Hi dipositem el dia a dia i nit a nit de la nostra existència quan podem descansar després de la jornada de feina o els dies de merescut descans. Els desnonaments de les llars són desnonaments de parts de vides viscudes. ¿Quan tindrem alguna mena de llei que de debò forci i compleixi amb el dret a una llar per a tothom i no resti només en les bones intencions?
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Oportunitat per a l’educació
L’agenda del govern de Pedro Sánchez està carregada de reptes polítics immediats. Però això no pot fer-li oblidar algunes qüestions rellevants amb les quals ens juguem el futur d’estat. En primer lloc l’educació.
Pedro Sánchez ha designat per a aquesta cartera Isabel Celaá, que va ser consellera d’Educació en el govern socialista de Patxi López al País Basc. A més, li ha encomanat la no sempre grata responsabilitat de ser portaveu del govern.
De la nova ministra d’Educació cal destacar-ne la seva àmplia cultura, seriositat, competència i capacitat de lideratge. No són pocs els reptes als quals s’haurà d’enfrontar.
Un és el consens entre tots els actors implicats en el sistema educatiu. El pacte d’estat per l’educació hauria de deixar de ser un somni inabastable per convertir-se en la base sobre la qual articular una adequada política d’estat.
JESÚS DOMINGO
GIRONA
Refugiats i política
És cert que acollir els refugiats és obligatori des del punt de vista ètic, i també que no es pot fer sense una bona preparació, perquè llavors els partits xenòfobs acaben pujant al poder. Esperem que els nostres dirigents estiguin a l’altura de les circumstàncies.
JOAN GARCIA
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Oblidar és de savis
El conflicte català se solucionarà quan oblidem. Quan acceptem que comença una nova etapa, i cal deixar enrere les paraules i tuits del passat. Hi ha fets, injustícies i persones que no podem condemnar a l’oblit de la nostra ment. No podem esborrar els exiliats, mai, fins que tornin. No podem deixar de pensar, recordar, plorar, denunciar o fins i tot resar pels presos, mai, fins que surtin. No podem aniquilar del nostre cervell l’1-O. Però s’han d’oblidar, malauradament, les paraules efímeres que pesen, i els tuits incendiaris que cremen. Si volem dialogar, endavant. I endavant vol dir oblidar. President Puigdemont: va criticar que els mitjans i partits polítics espanyols només es fixessin en els tuits, articles i frases cèlebres del president Torra. La seva vàlua com a candidat va quedar en un segon pla. President Torra: es va sentir atacat pel passat, els fantasmes de la llibertat d’expressió d’un personatge no públic van aparèixer del no res. No us va agradar aquest joc, encertadament, el vau condemnar. Contràriament, només denuncieu les paraules del senyor Borrell, recordeu els tuits de Màxim Huerta. Els que se sentien oprimits per un joc absurd, ara l’apliquen. Jutgem pel present, no pel passat. Oblidem, ferms, predisposats a començar una nova etapa, sense renunciar mai al nostre origen i què hem vingut a fer en aquest món.
CESC MAIDEU
RIPOLL
