Màxim Huerta i l’honestedat
He de confessar que no sabia qui era el Sr. Màxim Huerta fins que el van nomenar ministre de Cultura. Al cap de pocs dies tots sabíem alguna cosa més d’ell. El seu tarannà personalment no m’agradava, però ara en només una setmana hem vist que ha hagut de dimitir finalment del tot just estrenat el càrrec per no haver pagat al fisc per un valor de més de 200.000 euros.
És una dimissió que parla d’honestedat: la d’aquell que sap que ha fet alguna cosa incorrecta i que és capaç de dir-ho públicament. Quants càrrecs polítics haurien d’haver dimitit des de fa qui sap ja quan per actes deshonestos als ulls públics i que no ho han fet?
És una dimissió que s’ha d’agrair en un país on sembla que ha de passar un fet molt greu perquè algú dimiteixi i que a la vegada aquest algú ho admeti, se’n responsabilitzi i deixi el càrrec per al qual havia estat escollit.
L’honestedat és una qualitat que es troba a faltar en un món on es trepitja sovint sota qualsevol pretext els altres i on l’egoisme domina la vida de molts.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
La síndrome de Pinotxo
Francament, estic molt tip de sentir mentides. L’escalada demagògica creix en proporció directa a l’absència de credibilitat dels de sempre, perquè el seu argumentari es fonamenta en la mentida, la difamació, la desqualificació i l’insult. De respecte a l’adversari i constructivisme, ni parlar-ne! De fet, són analfabets en aquesta matèria. Si per cada mentida que diuen els augmentés la longitud del nas, molts dels que es dediquen a la política serien un clon de Pinotxo.
És ofensiu i inadmissible el desvergonyiment de certs individus, que no anomenaré perquè la llista seria massa llarga, que apareixen a les hemeroteques dient el contrari del que actualment prediquen; són els que s’han venut la dignitat per un càrrec, en alguns casos, gairebé vitalici.
Puc entendre les discrepàncies ideològiques, però no la mentida sistemàtica per fomentar la crispació i per justificar tot allò que la realitat desmenteix. En aquesta activitat, Ciutadans i el PP encapçalen el rànquing.
Pierre Corneille (1606-1684) deia: “S’ha de tenir bona memòria després d’haver mentit”. De ben segur que aquesta frase del dramaturg francès casa a la perfecció amb aquests pseudopolítics als quals faig referència, que si haguessin viscut al segle XVII probablement haurien inspirat algun personatge per a les seves obres, El mentider, per exemple.
JAUME FARRÉS
OLESA DE MONTSERRAT
Sobre els quiosquers
Benvolguda directora, aquesta carta que li envio sobre els quiosquers representaria per al quiosquer a qui jo compro el diari, el Felipe, alguna cosa així com el premi a la seva ja propera jubilació, i també una satisfacció, després d’aquests quaranta anys aquí al Poble-sec, de cara a la seva dona, fill, filla i tots els amics que ha cultivat en aquest barri.
Ara gairebé no pot seguir treballant, ja que està esperant posar remei als seus dolors de genoll -causats per les pluges, les humitats, etc.- amb unes pròtesis. I és que és sempre a la intempèrie, i sé que això no li passa només a ell: aquesta feina comporta aquest hàndicap.
Aprofito aquesta carta, senyora directora, per felicitar-la pel seu article “Patates a la importància”: traient-li l’arrebossat, a la patata se li veu la humilitat. Espero que Màxim Huerta l’hagi llegit i, si no, algun benintencionat l’hi farà llegir.
JOANA POLO
BARCELONA
