CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 21/06/2018

Cartes a la Directora 21/06/2018

3 min

Immigrants

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ara que hem vist escenes del centre de detenció d’indocumentats de McAllen, a Texas, on hi ha persones engabiades i infants separats dels pares, descobrim que ser immigrant sense papers per a governants com Trump i els seus votants només dona la categoria de ser tractat de manera miserable.

En ple segle XXI tenim camps de refugiats i centres d’internaments per a immigrants il·legals. Quina poca humanitat! Una civilització que retrocedeix històricament en lloc d’avançar en drets per a tothom.

Víctimes de la pobresa als seus països d’origen fugen i es refugien allà on no són benvinguts per uns quants. Ajudar a millorar l’entorn d’on venen és una possible solució. Falten acords entre països que es fixin en aquest greu problema i el solucionin. Cada vegada es parla menys del Primer Món i del Tercer Món, però la diferència és més gran que mai i s’accentua cada cop més.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Qui va cap al precipici?

Se’ns repeteix que Catalunya, amb la declaració d’independència, va de dret cap al precipici. Quin serà el nostre futur? Sembla que pitjor que fins ara, amb un Estat que ens va en contra, no hi anirem. ¿No deu ser Espanya qui va cap al precipici? Si es pensen que amb la repressió actual acabaran amb el conflicte català, ho tenen fotut. Mentre no es reconeguin els motius de la revolució d’una gran part de la societat catalana i no acceptin que Catalunya és subjecte polític, estarem en un atzucac. Mantenint presos i exiliats polítics com a ostatges, el nou govern espanyol no resoldrà el conflicte.

JORDI LLEAL

BADALONA

Els límits de la negociació

En cap moment he cregut que un govern socialista a Madrid representés cap mena de solució efectiva per a Catalunya i, després de veure que al Congrés els socialistes es comprometen a “defensar la sobirania nacional davant de qualsevol referèndum de secessió”, veig que no m’equivocava.

Si ja, per començar, ens neguen el dret a decidir el nostre futur per mitjà d’un referèndum, què volen negociar?

No es pot negociar amb qui no defensa el dret d’autodeterminació perquè, com hem pogut constatar, quan no s’accepten els drets dels pobles l’única resposta possible dels governs que tenen el poder és la repressió.

No perdem de vista el que és essencial, ens neguen un dret que tenim.

Tot el que puguin afegir no és més que xerrameca encaminada a confondre la gent.

TERESA CALVERAS

BARCELONA

Refugiats

O asilats, o migrants, no sé pas gaire bé què són ni com anomenar-los. El que sí que sé és que són persones amb uns drames i uns patiments al darrere que aquí no podem ni imaginar-nos. ¿Els hem de salvar? Sens dubte! Els hem d’acollir? I tant! ¿Algú es pensa que fan aquests terribles viatges per plaer o caprici?

Dit això, crec que aquesta no és, ni de bon tros, la solució. La solució ha de ser que aquestes persones no es vegin empeses a emprendre el camí de l’exili, que puguin guanyar-se la vida dignament als seus llocs d’origen, ajudar-los a fer que les condicions de vida als seus països puguin millorar prou perquè no n’hagin de marxar. Només es pot fer ajudant-los allà i garantint que les ajudes arribin a les mans correctes i no es perdin pel camí.

Com s’ha de fer? No ho sé, però amb la quantitat d’organismes estatals i supraestatals, ONGs i altres, algú ho hauria de saber i poder implementar-ho. El que és evident és que només acollint gent, que ho hem de fer, no resoldrem el problema.

AGUSTÍ VILELLA

CAMBRILS

stats