CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 23/06/2018

Cartes a la Directora 23/06/2018

3 min

Petards i soroll

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Cada any, quan encara falten dies per a la revetlla de Sant Joan, ja es comencen a sentir petards que es tiren en diferents hores del dia i, com a resposta immediata, els lladrucs dels gossos que protesten per aquest soroll tan fort per a ells. Lladrucs que parlen de patiment, un fet que de cada any els toca constatar a moltes persones que tenen gossos i que tant temen els dies previs a la revetlla. Perquè una cosa és concentrar el soroll de l’esclat dels petards una nit o dues, i l’altra que duri setmanes i a qualsevol hora o moment.

Esclar que ara amb el Mundial en joc és possible que es multipliquin aquesta mena de celebracions que et fan compartir, tant si t’agrada com si no, aquest esport, l’equip guanyador o l’hora escollida per fer-ho. Sigui com sigui, després de cada petard se sent una llarga queixa canina que fa posar els pèls de punta, fins i tot a aquells a qui ens fan respecte aquests animals.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Conspiració dissimulada o dictadura en diferit?

El conflicte entre Catalunya i Espanya no és cosa de fa quatre dies, és una operació estudiada fa temps des de Madrid. L’inici de la brega va ser amb el 9-N del 2014, amb el qual es va humiliar el govern central, que es va agafar desprevinguts i no va saber reaccionar per aturar-ho. Un altre fet va ser la sortida a la llum pública de l’actuació de les clavegueres de l’Estat, amb Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso.

Amb l’actuació dels Mossos d’Esquadra i la informació facilitada pel major Trapero arran de l’atemptat de les Rambles de Barcelona i després el de Cambrils, i després amb l’1-O, on van sortir paperetes i urnes de sota les pedres, amb l’actuació d’uns hackers contrarestant els atacs a les xarxes pels serveis secrets espanyols, l’estat espanyol es va sentir humiliat. No ho va perdonar. La bestial intervenció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l’1-O, i després l’aplicació de l’article 155 com els va venir de gust, va ser la venjança.

Qui sembla vents recull tempestats i nosaltres hem d’aguantar el que ens vingui, arrecerats en les nostres fermes conviccions. Persistirem!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

A la Font de la Guatlla

En els últims anys els veïns del barri de la Font de la Guatlla hem de suportar les molèsties que ocasionen els diferents esdeveniments organitzats al voltant: Brunch-In Barcelona, Sònar, etc. Concerts maratonians de més de vuit hores de durada amb el so insistent de la música i els actes incívics dels assistents, que deixen els voltants plens de brutícia. Tot i haver traslladat les queixes als responsables dels esdeveniments i a la regidoria del districte, continuem any rere any patint aquestes molèsties. Hi ha llocs més apropiats a la ciutat de Barcelona per organitzar aquests esdeveniments sense molestar els veïns. Respecteu el descans veïnal.

JORDI TORRENTE I AGOST

BARCELONA

Llaços grocs

Vull dir a la senyora Arrimadas que els llaços grocs no són cap símbol polític ni d’un partit: el fa servir gent de tots colors i ideologies. Ho té molt mal entès. Són un símbol d’humanitat, d’empatia, amb persones que estan engarjolades injustament. Per tot Europa ens estan dient que els delictes dels quals se’ls acusa no existeixen, i en canvi vostè fa ulls clucs a la realitat. ¿Ignora que són companys seus de feina? ¿S’adona que aquestes persones tenen fills petits i que el mal que els estan fent és irreparable? Si per fets que vostè considera adequats el dia de demà un govern l’engarjola, ¿trobaria correcte que els seus conciutadans posessin llaços grocs demanant el seu alliberament?

FERRAN HERVÀS

LLIÇÀ D’AMUNT

stats