CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 28/06/2018

La despesa en AVE i la Unió Europea

Ara la UE s’ha adonat que a Espanya s’han gastat milers de milions en l’AVE, quan era del domini públic l’absurd d’aquesta despesa propiciada per l’ínclit José María Aznar i pel loquaç Felipe González. Tot conseqüència de la supèrbia, prepotència i fatuïtat de molta gent. Em pregunto per a què serveix aquest organisme quan durant anys es gasten aquestes fortunes i tot just ara es desperta.

Una autèntica burocràcia. I la senyora Merkel i el seu amic M. Rajoy tampoc en sabien res...

ÀNGEL MARCO

SANT JUST DESVERN

Per una llibertat responsable

En una societat que enalteix -a vegades fins al paroxisme- la llibertat individual, sobta la poca rellevància que concedim a l’assumpció de la (pròpia) responsabilitat, especialment la derivada de les conductes negatives. Mentre que en les positives solem arrogar-nos el mèrit en exclusiva, en les accions lesives cap al proïsme acostumem a esquitllar-nos. En aquest cas, és habitual desplegar tot un catàleg d’atenuants i/o eximents externs per justificar la nostra negligència o malaptesa actitudinal. La família, les amistats, la formació acadèmica rebuda, els mitjans d’informació, la classe política, la conjuntura socioeconòmica... configuren un seguit de variables que poden condicionar la conducta però, en general, no determinar-la.

L’apologia sistemàtica de la pròpia innocència crea ciutadans Peter Pan, poc capaços d’assumir la seva responsabilitat en certs esdeveniments. Llibertat i responsabilitat, doncs -i entenguem-ho ja-, són recíproques, anvers i revers, indistintament, de la mateixa moneda: una necessita l’altra per tenir valor. Si volem una societat més lliure, treballem també per ser uns individus més responsables.

ÒSCAR PUJOL ESCANERO

BADALONA

Pedres a la Carretera de les Aigües

La carretera de les Aigües s’ha convertit des de fa molts anys en un lloc on s’apleguen centenars de barcelonins i barcelonines per fer esport. I els que hi anem a córrer trobem cada vegada pitjor el terra. Hi ha trams en què està molt malament, especialment el dels primers quilòmetres després del pla del Maduixer en direcció al Mirador dels Xiprers. Per culpa de les pedres i els pedrots que hi ha, molts i moltes ensopeguen i cauen. Demano a la regidoria de Sarrià-Sant Gervasi que ho arregli. S’hi ha d’afegir terra i aplanar-la.

MIQUEL PUCURULL FONTOVA

BARCELONA

Imperdonable

Seria imperdonable que els partits independentistes fossin incapaços de presentar-se en coalició a les eleccions municipals i cedissin les alcaldies de les principals ciutats catalanes a Ciutadans, partit que actualment suma els votants propis més els del PP. Imperdonable, que tanta mobilització ciutadana i el sacrifici d’uns polítics empresonats o a l’exili acabessin malbaratats per uns personalismes i unes sigles de partit o unes ideologies encarcarades i allunyades de la realitat present. Seria imperdonable.

AGUSTÍ DELGADO

BLANES

Cap al desastre

Llegeixo que tira endavant el processament dels presos i exiliats. Mentre tothom demana matisos, diàleg, etc., els jutges d’aquest cas tiren endavant una acusació que implica una violència que tothom ha vist que no ha existit. Qui és el principal enemic dels matisos i el diàleg?

CARME GARCIA

SANTA COLOMA DE GRAMENET

Més continguts de