CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 04/07/2018

Ostatges polítics

Retornen els nostres presos polítics a Catalunya i el que més em preocupa és que ens ho mirem com si fos un gran avenç enmig de tanta ignomínia. A casa nostra o a casa de qui els té com a ostatges és una infàmia enorme. Lliures, han d’estar!

¿Com ens podem estar acostumant que un estat tan superb i amb una justícia tan injusta tingui empresonades tantes persones honorables i escollides totes democràticament? L’odi i la venjança és el que ha portat aquests homes i dones a ser empresonats. Sí, els porten a presons de Catalunya, emmanillats, amb unes furgonetes de la policia com si fossin uns perillosos violadors o assassins. Perdó, rectifico, si fossin uns violadors ja serien lliures, com hem vist amb la repugnant sentència a la Manada.

Quan siguem realment un poble lliure i una autèntica República i les presons només siguin per tancar-hi els delinqüents, ens preguntarem com vam resistir tanta infàmia d’un estat corrupte amb una monarquia imposada per un assassí. No cal ser independentista per assumir tanta vergonya. Només cal dignitat! La meva més profunda estima a tots els nostres presos i exiliats i tot el meu menyspreu a l’“ A por ellos ”. Qui va dir que la justícia és igual per a tots, només pot ser qui sap que la justícia a l’estat espanyol no existeix.

ROSAMARIA CENDRÓS

BARCELONA

Nepotisme

El nepotisme és la tendència d’alguns superiors eclesiàstics, bisbes i papes, i per extensió alguns líders d’altres institucions, a afavorir l’ascens dels seus familiars en la jerarquia que condueixen, en detriment dels processos de selecció ordinaris, el mèrit i l’interès general. Per extensió, el terme es refereix a una tendència a concedir beneficis a les relacions o amics propers, independentment del seu valor. En la política, el nepotisme es caracteritza pels favors que un home o una dona al poder concedeix a la seva família o amics, independentment del seu mèrit o les seves habilitats. La pràctica nepotística pot ser totalment legal o prohibida segons el país o la legislació.

A Lleida ha sigut nomenat per al càrrec de subdelegat del govern d’Espanya el Sr. José Crespín, que també gaudeix (i en treu usdefruit?) del títol de gendre del paer en cap de Lleida, Sr. Àngel Ros. ¿Això és nepotisme? És il·legal? Copio: “L’ONG Transparència Internacional la compara amb la corrupció. Segons Max Weber, les estructures burocràtiques han de permetre eliminar el nepotisme dels governs tradicionals”. Aquí ho deixo. Penso que és molt clar. Si més no, per a la ciutadania de Lleida que votarem a les municipals.

ARACELI ROYO GUARDIOLA

LLEIDA

En democràcia s’ha de poder parlar de tot

D’un partit independentista s’espera que sigui conseqüent amb el que predica, que és proclamar la independència i fer-la efectiva de seguida que una majoria social, expressada a les urnes, ho permeti. Aquest és el procés posat en marxa a Catalunya i que l’estat espanyol intenta liquidar amb repressió i violència. No és pas cap excentricitat voler autodeterminar-se (de fet, tots els estats ho fan), i ara fa tres anys els escocesos van votar en referèndum d’autodeterminació i no va passar res. Tenien dret a intentar-ho, arguments a favor i en contra, i una ferma determinació democràtica del conjunt de la població. Què passa a casa nostra? Doncs que se’ns neguen uns drets, se’ns rebutgen uns arguments i se’ns imposa per la força un model d’estat. L’unionisme, no ho oblidem, és tan legítim com l’independentisme; ara bé, sempre que es defensi des de la pau i el respecte i les vies democràtiques. El que no és legítim és esclafar urnes i rebentar caps a cops de porra, coartar drets i llibertats o inventar-se delictes per empresonar, en nom de la “unitat d’Espanya”, els qui no pensen com tu.

SALVI PARDÀS SUNYER

BARCELONA

Més continguts de