CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 07/07/2018

Trasllat de presos

Tot i el trasllat dels líders socials i polítics a les presons de Catalunya, s’ha evidenciat que el seu alliberament és una utopia, ja que significaria un atemptat a la sagrada unitat de la pàtria espanyola.

És evident que la propaganda política amb què es va anunciar la intervenció de Catalunya per terra, mar i aire es va veure impossibilitada pel fet que Espanya està integrada a la Unió Europea, que va quedar esgarrifada per la violència policial que es va exercir l’1 d’octubre. És per això que la tàctica de mantenir empresonats els nostres polítics evidencia que Espanya no disposa d’altres arguments que puguin fidelitzar Catalunya dins l’estat espanyol...

JORDI PAUSAS

PARÍS

Sant Martí d’Empúries, privatitzat

Part de l’accés a la població de Sant Martí d’Empúries va estar tancat divendres de la setmana passada. El motiu? Era el lloc escollit per un magnat nord-americà per casar-s’hi l’endemà. Dos dies amb restriccions d’entrada en un espai públic que molts turistes venen expressament a visitar i a passar-hi unes hores o el dia, i que es van trobar amb la sorpresa de no poder fer-ho.

Els dies d’estiu Sant Martí d’Empúries es veu ple de persones banyant-se des de primera hora a la platja i d’altres que en recorren el conjunt històric, o bé de gent a les terrasses esmorzant, dinant o sopant; d’aquelles que van a visitar les ruïnes gregues i romanes al Museu Arqueològic; de les que fan caminant, amb bici o corrent el passeig cap a l’Escala.

Es tracta d’un espai públic que es converteix en espai privat durant uns dies per a sorpresa de turistes que ja han expressat el seu malestar i de veïns que no ho veuen bé.

Un poble que es converteix en propietat privada durant unes hores. Diuen que els convidats importants del casament donaran publicitat al lloc. No n’hi cal. Aquest emplaçament, per on passo sovint, sempre té visitants i és un lloc familiar i tranquil. Convertir-lo en una atracció de masses destruiria el seu encant. De fet, fer aquest casament aquí ja fa que en perdi.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Apostes online, una nova malaltia

Per posar-se a plorar: el Girona Futbol Club deixarà de dur el lema “Orgull gironí” a la part frontal de la samarreta -sembla que passarà a la part posterior del coll-, i a partir d’ara portarà el logo d’una empresa d’apostes esportives per internet. Ja sé que per mantenir-se a Primera deu necessitar nous fitxatges i això significa molts quartos. Però em sap greu que hagi optat per un tipus de patrocinador que fa mal a la seva imatge. I, cosa que és molt pitjor, el negoci de les apostes per internet pot perjudicar la salut mental de molta gent. Perquè, segons diuen els metges, les apostes online són un perill, en especial perquè s’hi accedeix amb molta facilitat: a través dels mòbils, ordinadors, tauletes... No és estrany que Itàlia prohibeixi la publicitat de les empreses relacionades amb les apostes esportives a partir de l’any que ve. S’ha publicat a la premsa aquests dies que 400.000 italians van haver de ser assistits el 2017 amb problemes de ludopatia per les apostes esportives online. A Espanya, per cert, ni cas. D’aquest tipus de nou joc, que pot arribar a destruir famílies, cada cop se’n fa més promoció.

MIQUEL PUCURULL FONTOVA

BARCELONA

Eutanàsia

Sembla que l’eutanàsia es vol aprovar a Espanya com un nou dret individual i efectiu en què els majors d’edat amb una malaltia greu i incurable i els discapacitats greus crònics podran rebre ajuda del sistema públic per morir. En aquest context, desitjo exposar el que estem vivint a la meva família des de fa dues setmanes. La meva mare, de 91 anys, ingressa molt greu, amb vessament cerebral, en un hospital públic de Barcelona. El dictamen dels metges és: no hi ha esperança. Passa dos dies entre tubs, sedants, i tot tipus d’ajudes. No respon. Però el matí del tercer dia comença a obrir els ulls, i a poc a poc s’adona que està envoltada dels seus fills.

Malgrat la seva edat ha resistit i encara que no podrà caminar i per lògica s’anirà deteriorant, cada dia dono gràcies a Déu i als metges de poder estar amb ella i acomiadar-me’n amb tranquil·litat. Si s’hagués aplicat l’eutanàsia, a hores d’ara aquests moments no existirien i per a tots els fills, nets i familiars són instants de comiat molt grats.

CRISTINA CASALS MASSÓ

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Micció impossible

La disseminació indiscriminada, inclement i insidiosa, de ferum, petits tolls i mobiliari urbà “envernissat” de textura rovellosa i tonalitat d’ocre decadent, configura un paisatge desencisador, sobretot perquè és causat per la desídia humana. Malauradament, sembla que el civisme de molts propietaris de gossos comença i acaba duent-los lligats (i no sempre!) i, més sovint, recollint-ne els excrements, però la higienització dels orins la deuen veure com una tasca aliena a la seva responsabilitat, enduts per la inconsciència, la indiferència o directament pel menfotisme. D’acord, hi ha pocs pipicans i ensinistrar el gos o netejar-ne els pixats és una mica feixuc, però cal exhortar els amos a implicar-se en tot el que concerneixi la seva mascota. No es pot delegar tota la feina a les brigades de neteja, perquè ja se sap que no és més net qui més neteja sinó qui menys embruta. Facin, doncs, tot el possible per evitar que el nostre hàbitat sigui... Can Pixa.

ÒSCAR PUJOL

BADALONA

Gràcies, Joaquim M. Puyal

Quan algun mestre es retira, hi perdem alguna cosa, perquè se’n va una persona que per a nosaltres és un referent en la seva especialitat professional. En el món de l’esport és molt comú fer el seguiment dels esdeveniments per ràdio o televisió. Molts vèiem partits per televisió amb la locució que en Puyal feia per la ràdio.

Ens podem preguntar per què triàvem el Joaquim Maria. Personalment, l’escollia perquè, a més de posar-hi tot el sentiment culer, va envoltar-se d’equips molts bons que l’acompanyaven per ajudar-lo a tenir dades i fer altres comentaris.

Una cosa que el caracteritzava era que mai li vaig sentir cap insult: respectava els contraris i l’equip arbitral, i no cal parlar del llenguatge que va anar aplicant a les conteses que succeïen al camp, amb el qual va establir càtedra: escapolir-se de l’escomesa ; bimba i esfèrica per pilota, etcètera.

Ens hem de quedar amb la professionalitat d’en Puyal i amb el fet que no ha sigut groller en les seves expressions, cosa que és d’agrair tenint en compte les freqüents poca-soltades que s’han de sentir.

Moltes gràcies, Quim, et trobarem a faltar!

JORDI LLEAL

BADALONA

Més continguts de