CARTES I MISSATGES
Opinió Cartes 09/07/2018

Cartes a la Directora 09/07/2018

3 min

Que Torra faci com Tarradellas

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Avui dia 9 el president Quim Torra es reunirà amb el president Pedro Sánchez. Està bé que s’asseguin davant d’una taula i tinguin, esperem, una llarga conversa, sense embuts ni traves. S’han de dir les coses clares en una conversa privada cara a cara, sense esperar que hi hagi testimonis. Per part catalana suposem que el primer que es demanarà és l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats, la retirada de les imputacions de rebel·lió i malversació de fons públics, com també les imputacions a Trapero i la cúpula dels Mossos d’Esquadra per sedició i organització criminal. Però quan surti del Palau de la Moncloa, el president Torra hauria de fer com el president Tarradellas després d’entrevistar-se amb Suárez: declarar davant dels mitjans informatius que la reunió ha anat molt bé i no entrar en detalls de què s’ha parlat i negociat. Ja es dirà alguna cosa més endavant, quan el president hagi parlat amb qui toca, com Puigdemont i altres caps del sobiranisme, entre els quals es poden incloure Òmnium i l’ANC. Serà la prova del cotó fluix amb què a partir d’ara ens podrem fer una composició de lloc.

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

‘La dolce vita’

La carn vermella, els embotits, el pa, els ous, els làctics grassos, els greixos hidrogenats, la brioixeria, els refrescos vigoritzadors, els cereals refinats, el gluten, la lactosa, certs additius, etc. han rebut, i alguns continuen rebent, el menyscabament -de vegades fonamentat, sovint excessiu- de la ciència alimentària.

La (pen)última víctima del desprestigi mediàtic per part dels experts és el sucre. Sobre ell s’estan exposant tesis demolidores, fins al punt que molts el comparen a la nocivitat del tabac i l’alcohol. Per descomptat, el rei dels edulcorants no és, ni de bon tros, la panacea de la piràmide alimentària, però recordem que, sovint, el verí és la dosi, i que les campanyes anti solen adoctrinar més que informar i alarmar més que conscienciar.

Personalment, no penso renunciar al plaer puntual d’una crema ben cremada, d’un flam ben caramel·litzat o d’una ensaïmada ben empolvorada. Sí, senyors puristes: hi ha vicis que maten, però la repressió no deixa viure.

ÒSCAR PUJOL ESCANERO

BADALONA

Els refugiats i Europa

El problema dels refugiats està sent exagerat en gran mesura per molts partits polítics europeus. Europa podria acollir molts més immigrants dels que diuen. A més, com s’ha dit, serien la solució a problemes demogràfics.

JOAN GARCIA

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Masia, Barça, ‘roja’

A la roja li ha arribat el final de cicle; ha passat de guanyar campionats i ser considerada com una de les grans seleccions de futbol a ser un equipet que al màxim que pot aspirar és a fer un paper digne basat en allò tan vell de la “fúria”. Fixem-nos en el trinomi que titula aquest escrit, perquè hi va haver un moment en què del planter del Barça en va sortir una fornada de jugadors excepcionals que estaven acostumats des de petits a jugar d’una manera que meravellava, i que va fer que el Barça ho guanyés tot, amb l’orgull afegit que la majoria de jugadors damunt la gespa eren criats a la casa. Veient-ho, la selecció espanyola els va utilitzar, es va adaptar a aquella manera de jugar i també va guanyar-ho tot.

Ara al Barça ja no hi juguen tants jugadors del planter i, encara que continua guanyant, ja no ho fa d’aquella manera; la selecció espanyola, amb una altra base de jugadors i una altra manera de jugar, torna a ser el que havia sigut: gairebé res. Qui els hi havia de dir que la seva venerada roja sortiria d’una humil masia catalana!

AGUSTÍ VILELLA

CAMBRILS

stats