CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 11/07/2018

El missatge de la por

Tot i que no hi ha grans pressions migratòries en aquest moment, ha quallat el missatge de la por i un campi qui pugui que contradiu l’essència del projecte comunitari europeu. Seguir tirant de talonari perquè altres països es facin càrrec dels migrants i refugiats que volen arribar a Europa com a molt servirà per guanyar temps, però el problema seguirà aquí fins que no es trobi una solució per regular de manera assenyada les migracions, però també amb molta més generositat i respecte als drets humans que fins ara.

JESÚS DOMINGO MARTÍNEZ

GIRONA

Expedients d’estrangeria

Quan un estranger ve al meu despatx, el primer que pregunta és quant trigarà el seu tràmit, abans que el preu. I davant d’això sempre he de contestar el mateix: depèn de si aconseguim cita aviat.

Sembla fàcil, però el problema arriba en la primera fase: l’Oficina d’Estrangers de Barcelona només dona cites en dies determinats i en hores determinades. Desconec el nombre de cites que es posen a disposició per a la província de Barcelona. I aquí ve el drama. Les cites es donen amb comptagotes, quan arriba l’agost se’n donen encara menys i l’estranger es desespera: potser ha vingut amb un visat el termini del qual expira o les seves circumstàncies personals i familiars són apressants o té plans i esperances dipositades en aquesta targeta de residència.

Llavors l’advocat esdevé l’objecte per dipositar aquesta frustració: ¿com pot ser que un advocat no hi pugui fer res? Doncs no, senyor o senyora, no hi puc fer res. I llavors l’estranger aguantarà amb paciència, o se n’anirà a un altre despatx que li promet cita ràpida. Jo he optat per donar-los l’opció de dirigir queixes al Defensor del Poble.

I així, l’advocat es queda sense clients i el client es queda sense legalitzar la seva situació a Espanya malgrat complir tots els requisits que fixen la Loex i el Reloex. Tot per la falta de personal i una clara voluntat política de no prioritzar la regularització i tramitació d’expedients d’estrangeria.

Per no parlar de les màfies que es dediquen a obtenir cites previ pagament dels oportuns 50 o 100 euros, que han estat objecte de diverses investigacions policials i judicials, o dels casos de funcionaris que s’han dedicat a cobrar per tramitar autoritzacions de residència.

És per això que, com a advocat d’estrangeria, aquest germà pobre de la resta de jurisdiccions, espero que la nova senyora delegada del govern Teresa Cunillera i Mestres s’enrecordi de nosaltres, i dels milers d’estrangers que acudeixen als nostres despatxos.

JAVIER NAVARRO

GRANOLLERS

Calor i asfalt

Ens espera un llarg i tòrrid estiu. Els termòmetres ja s’estan enfilant. El menyspreat i banalitzat canvi climàtic s’ha instal·lat al nostre planeta amb una previsió de futur no gaire optimista i amb unes conseqüències desconegudes per a la humanitat.

Mentrestant anem ofegant la terra amb capes d’asfalt i formigó que es van estenent al voltant de pobles i ciutats. Aquest fet, més l’absència d’ombres i frescor, fa enfilar encara més les temperatures. Circular a peu pels nostres pobles aporta una sensació de crispació indescriptible. La solució dels aires condicionats no fa res més que agreujar el problema.

Potser ha arribat el moment de plantejar-nos una nova manera més amable, més propera a la natura, de gestionar el nostre entorn. Plantacions extensives d’arbrat d’ombra, espais de terra on es filtri l’aigua, on creixi l’herba, sense jardins temàtics amb herbicides, recuperar l’olor de la terra mullada. Fugir de l’asfalt. Com deia el filòsof alemany Erich Kästner: “Caminar sobre l’asfalt m’encongeix l’ànima”... i més a 40 graus.

LOLA ARPA

PERATALLADA

Més continguts de