CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 13/07/2018

Magnanimitat i hipocresia

Ara que l’evacuació dels dotze nois i l’entrenador reclosos a la cova de Tailàndia ha acabat amb èxit, hem de lloar la magnànima cooperació internacional i l’heroisme dels que han fet possible la salvació d’aquestes persones: tot un exemple de generositat i de col·laboració.

Al mateix temps, quina reflexió més profunda que cal fer sobre la hipocresia que suposa realitzar aquests esforços sobrehumans per salvar tretze persones i deixar-ne morir milers tant al mar com a terra.

No dic pas que no calgui seguir el model de Tailàndia, dic que ens ha de fer vergonya que sigui un fet excepcional.

ESTEVE PUJOL I PONS

EL MASNOU

Color verd que se’n va

Els boscos de pi del Maresme ja fa temps que pateixen la plaga d’un tipus d’escarabat que està tenint conseqüències molt greus. A simple vista, la massa forestal del litoral des de Cabrils fins a Mataró perd el color verd característic i es tenyeix de marró pàl·lid dels arbres morts. És cert que existeix un pla oficial per combatre la plaga, que consisteix a talar la zona afectada. Assumint que és una mesura dràstica, ¿s’està aplicant amb prou diligència? La degradació ha sigut més que evident en l’últim any. ¿S’arribarà a temps d’evitar una situació irreversible?

SANTI PUIGVENTÓS

CABRILS

Manca de voluntat política

Dissabte 7 de juliol del 2018. Al tren de la línia R11 que ha de sortir de Portbou a les 8.33 h, de moment no s’hi ha presentat el maquinista. Com és possible això al 2018? Fa més de 45 anys que soc usuari del tren convencional; alguna vegada havia passat que no es presentés el maquinista, però en mitja hora o tres quarts el problema se solucionava. Dissabte passat no va ser així. El maquinista estava desaparegut. El revisor ens va comunicar que potser sortiríem quan arribés el primer tren de Barcelona, a les 9.20 h. Resulta que aquest tren procedent de Barcelona també venia amb retard. Al final el tren de Barcelona va arribar a les 9.38 h a Portbou, però tampoc va sortir. Els soferts usuaris vàrem haver d’esperar-nos al pròxim tren, que surt a les 10.33 h. És una vergonya en majúscules. No s’entén que a Portbou no hi hagi personal de reserva, ni personal que informi els soferts usuaris. La línia transfronterera R11 està molt abandonada, al marge dels problemes de la manca d’interconnexions entre Portbou i Cervera de la Marenda i la manca total de diàleg entre la Renfe i la SNCF.

JOSEP M. LOSTE

PORTBOU

Reviure el passat

Ens agrada viure el present -fet lògic i molt important!-, però de vegades va bé recordar d’on venim, com eren les nostres ciutats o pobles, els nostres avantpassats i els seus costums. Avui, per sort, he obert un llibre ple de moltes fotografies dels anys 1800 fins al 1950. M’hi he ficat a dins, he intentat palpar què volia dir viure d’aquella manera, habitants vestits d’una manera ben diferent a l’actual! Sense la presència de gairebé cap cotxe, carrers plens de fang o amb llambordins, cavalls amb carros, molts arbres, l’església i els militars molt presents en els actes socials, les primeres activitats culturals com l’Orfeó que ja treien el nas i les competicions esportives com futbol, bàsquet, hoquei patins, atletisme, etc. La reconversió de l’agricultura i el bestiar cap a la futura era industrial, la reconstrucció de molts edificis, i altres d’inexistents, etc. Tot plegat m’ha colpit. Jo, que penso molt en el meu mòbil i el Facebook i em crec únic, ara em desperto una vegada, que vinc d’un passat molt lluitat pels meus antecessors. Des d’aquí, un homenatge per a tots ells!

ALBERT ALTÉS SEGURA

VIC

Més continguts de