Carta oberta als partits catalanistes
Sembla que la situació encara no està prou embolicada. Ara resulta que us heu de barallar perquè, una vegada més, sou incapaços d’actuar de manera unitària i deixar de banda els interessos partidistes. No us sembla que ja n’hi ha prou?
Particularment, estic cansat de les vostres disputes de pati de col·legi. Considero que, després de les experiències dels últims anys, ja hauríeu d’haver madurat, perquè madurar és imprescindible per estar a l’altura de les circumstàncies quan el moment ho requereix.
Sempre he tingut els meus dubtes sobre la classe política en general pel que fa als interessos de la ciutadania i, francament, esperava que a casa nostra la cosa fos diferent, però els últims esdeveniments em confirmen que l’únic interès real és el que us afecta com a partit.
Mentre com a partits catalanistes no us plantegeu seriosament i, de manera definitiva, quin és l’objectiu prioritari, no es va enlloc, i no només no es va enlloc, sinó que, a més, es fa el ridícul. Vosaltres, no pas la ciutadania.
És inconcebible i gens intel·ligent tornar a caure en el mateix de sempre. Amb aquesta manera de procedir, que ja sembla genètica, l’únic que s’aconsegueix és donar arguments als sectors que no només estan en contra de l’autodeterminació, sinó que comparteixen la idea de vulnerar els drets i les llibertats fonamentals. Més enllà de declaracions de cara a la galeria, ¿us ho heu plantejat honestament?
JAUME FARRÉS
OLESA DE MONTSERRAT
Vagues a l’aeroport
Moltes persones ja han planificat o comencen a fer les seves vacances, i en molts casos els seus plans passen per un aeroport, concretament pel de Barcelona. Malauradament comencem a conèixer el pròxim possible caos aeri si es compleixen les vagues anunciades per algunes companyies i treballadors en aquest aeroport.
Aconseguir la millora de les condicions de tots els treballadors és un desig que tots volem sempre, amb un sou adequat a la societat en què vivim. Ningú no coneix millor aquestes condicions que els que hi treballen cada dia. Però reivindicar-ho a través d’una vaga que perjudica la mobilitat de tantes persones en els dies de més mobilitat aèria ens fa arribar a la conclusió que és l’única manera que tenen de donar a conèixer els objectius pels quals lluiten i que volen fer públic, ja que tot el que no és mediàtic és com si no existís.
No crec que cap treballador se senti bé sabent que fa una vaga que perjudica les altres persones; no obstant, si el problema a resoldre ja ve d’antic, ¿on és la feina de preveure’n les solucions de part dels responsables?
EULÀLIA I. RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Estimats fills
Malgrat el que esteu veient, mai considereu que és normal que es pugui disparar a 27 persones desarmades que demanen auxili davant les costes de Melilla, encara que qui dispari sigui la policia i encara que qui els ordeni disparar sigui un ministre de l’Interior. No considereu que és normal denegar l’auxili a uns nàufrags al mig del mar ni que ho és detenir qui s’atreveix a auxiliar-los, encara que qui ho faci sigui la policia i qui ho ordeni sigui un ministre de l’Interior. No considereu que és normal provocar deliberadament el naufragi d’una embarcació on viatgen nens més petits que vosaltres, encara que qui ho faci sigui la policia i qui ho ordeni sigui un ministre de l’Interior. No penseu que és normal riure’s dels que moren cada dia en naufragis i dels que intenten ajudar-los, encara que qui ho faci sigui un ministre de l’Interior. No penseu que és normal que davant de tanta mort repetida a menys de 200 quilòmetres d’on nosaltres ens banyarem segurs aquest estiu els que poden evitar-ho mirin cap a una altra banda i decideixin no acostar-se on saben que hi ha nens com vosaltres que s’ofeguen cada dia, encara que qui no vulgui mirar sigui la policia i qui ho ordeni sigui un ministre de l’Interior.
Estimats fills, penseu que quan veieu morir ofegats nens més petits que vosaltres agafats als seus pares només per no haver de morir en terra ferma és normal sentir vergonya i també ho és fins i tot plorar.
PABLO FEU
SANT CUGAT DEL VALLÈS
