CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 22/07/2018

Vam tornar a sortir al carrer

Dissabte passat vam tornar a sortir al carrer, i érem molts. Va ser molt emocionant. Estaven tots junts, els del PDECat, els de la CUP, els d’ERC... Tots a l’una per reclamar no només l’alliberament dels nostres representants polítics, sinó també la República Catalana. Hem de continuar, sense caure en provocacions, perquè estan esperant qualsevol mínim brot de violència per atacar-nos encara més.

Els nostres polítics en podrien aprendre, és hora de mirar pel país i no de veure qui té més vots, és l’hora de sumar i no de restar, només si estem tots junts ho aconseguirem. I, mentrestant, ni un pas enrere.

LOURDES COMAS I VICTORIA PIJUAN

BARCELONA

Manifest de la Crida

El Sr. Ramoneda comparava dimecres els moviments que han sorgit en altres països per diferenciar-se dels partits polítics tradicionals amb la Crida del Sr. Puigdemont, i crec que no tenen res a veure amb la situació a Catalunya. Crec que és el moment d’anar units per la República prescindint d’ideologies. Si s’aconsegueix, ja hi haurà temps de defensar posicions diferents pel que fa als problemes del dia a dia. No és el moment de discutir qui és més de dretes o d’esquerres. A les grans manifestacions del setembre ha quedat molt clar què vol el poble en aquesta etapa.

ÀNGEL MARCO

SANT JUST DESVERN

Nassos

De pallasso o trencats. Amb pocs mesos de diferència hem viscut dos episodis lligats a l’apèndix nasal: el de pallasso de Jordi Pesarrodona i el trencat del fotògraf i periodista Jordi Borràs. En tots dos casos hi ha hagut algun membre dels “cuerpos y fuerzas de seguridad del estado ” pel mig.

En el primer cas, el que porta el nas es queda palplantat una estona al costat d’un guàrdia civil durant l’escorcoll d’un edifici de la Generalitat, no fa res, no diu res i no agredeix ningú. Conseqüències d’aquesta acció? Denúncia del cos militar i imputació per delicte d’odi.

En el segon cas, el periodista agredit rep cops d’un energumen de paisà que s’identifica com a membre de la Policia Nacional, els cops el fereixen a la cara i li trenquen el nas; l’agressor, mentre fuig, perd una navalla d’aspecte força intimidatori que jo, pobre de mi, no sé per a què es pot necessitar als carrers d’una ciutat. Conseqüències d’aquesta acció? Diuen que de moment “li obriran un expedient”; si el precedent són les condecoracions i premis als que ens van apallissar l’1 d’octubre, malament anem.

Ves que no es demostri que no tots els nassos són iguals davant la llei.

AGUSTÍ VILELLA

CAMBRILS

Humanitats, per a què?

Hi ha una polèmica des de fa temps sobre si les humanitats serveixen per a alguna cosa. Si es mira com una assignatura a estudiar per obtenir una nota, és molt trist; si, en canvi, es pren com una manera d’entrar al món que ens envolta per comprendre’l, estimar-lo i cuidar-lo, ja és una altra cosa.

On podríem situar l’ètica i el civisme? Són les normes per conviure en harmonia, pacíficament, acceptant les regles del joc democràticament. Si haguéssim de posar nota de civisme, molts ciutadans haurien de rebre un zero monumental. Només cal circular pels carrers dels nostres pobles i ciutats per veure el pa que s’hi dona. Ni tan sols el nostre Parlament s’escapa de gestos i paraules de mala educació, no ja de confrontació d’idees, sinó de tenir respecte pels contraris polítics.

Cultura i educació són indissociables. En una societat deshumanitzada, sense empatia, a alguns se’ls fa difícil fins i tot tenir un gest d’humanitat amb les famílies dels presos i exiliats polítics que eren al Parlament.

JORDI LLEAL

BADALONA

Més continguts de