CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 21/08/2018

Bèlgica a la Mediterrània

Una Catalunya independent (sobirana dins la interdependència europea) podria perfectament exercir la funció d’una mena de Bèlgica del sud . Lògicament, caldrà fer molta pedagogia -molta política en majúscules- per explicar que la proposta és una idea molt bona i molt positiva per a França, per a Alemanya i per al conjunt d’Europa. En aquests moments els catalans tenim una excel·lent oportunitat, en part, per exemple, perquè Macron és un liberal convençut i se li podria fer entendre que el liberalisme no és només la defensa del drets individuals, sinó que també implica la defensa dels drets col·lectius dels pobles. A més, els grans partits d’Alemanya -des de la democratacristiana CDU de Merkel , els socialdemòcrates de l’SPD i Els Verds fins a l’esquerranosa Die Linke- acceptarien perfectament aquesta proposta catalana.

JOSEP M. LOSTE

PORTBOU

Kofi Annan

Acaba de morir Kofi Annan, que va ser secretari general de les Nacions Unides. Una persona que va lluitar per la pau mundial i que va rebre el premi Nobel de la pau l’any 2001. Va treballar en molts conflictes per ajudar a aconseguir que els enfrontaments bèl·lics s’acabessin. Va ser un mediador entre parts enfrontades amb l’únic objectiu d’aportar la fi de la violència. Creia que un món diferent de l’actual era possible i, tot i saber que no l’acabaria mai de veure, no va defallir en la seva feina. Un exemple de la seva gran tasca és la invasió de l’Iraq, a la qual es va oposar. Va lluitar a favor dels drets humans al món, de la igualtat de gènere, de l’educació i en contra, en definitiva, de tota mena de discriminació.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

El paper dels ignorants

El paper d’alguns unionistes en l’acte institucional del 17-A a la plaça Catalunya va ser deplorable, llastimós i fora de context. Ni una senyera ni una estelada, només silenci quan es cridaven vivas a un rei que no tenia res a veure amb l’acte cívic que s’estava celebrant en record dels supervivents i familiars de les víctimes d’una tragèdia que ens va afectar a tots, catalans i no catalans. A mi em va semblar, i a la majoria de la gent amb dos dits de front, que aquells crits i aquelles banderes, gorres, paraigües i altres andròmines l’únic que van aconseguir és fer el més sonat i esperpèntic ridícul als ulls del món civilitzat. Als locutors dels mitjans de comunicació espanyols només voldria recordar-los que els títols de les cançons no es tradueixen: ¿S’imaginen que alemanys, austríacs, italians o grecs traduïssin un títol com Yellow submarine tal com es va fer amb El cant dels ocells durant l’acte del 17-A? Ignorància i desconeixement.

PERE MANUEL GIRALT PRAT

SANT JUST DESVERN

Més continguts de