Silencis difícils
En tot el procés de Catalunya cap a la independència i de manera especial els últims dotze mesos, a l’Estat i també al nostre país hi ha hagut un devessall de silencis clamorosos molt difícils d’entendre i encara més difícils d’explicar. I no em refereixo només a la classe política d’esquerres (?), que, tant d’allà com d’aquí, fa el que sigui per conservar sous i privilegis.
Si mirem la classe periodística, llevat de raríssimes i honorabilíssimes excepcions, o no en parlen o bé ho fan unidireccionalment seguint la línia (les ordres?) del govern central de torn. I el món intel·lectual i de la faràndula, disposats sempre a sortir a defensar causes molt perdudes en llocs molt llunyans, doncs es veu que tots tenen “pensament únic”. ¿Els sona? Sembla que tots opinen que el que ha passat i passa aquí és el que toca.
Em deixo per al final un altre silenci per a mi encara més clamorós, inexplicable i en el fons dolorós fins i tot a nivell personal: el de l’Església, des dels bisbes fins als capellans; i deixem el que passa a l’Estat, on el nacionalcatolicisme encara campa al seu aire; em refereixo a l’Església catalana: quantes veus hem sentit a part d’una homilia a Montserrat que condemnava amb fermesa el que va passar l’1-O? Quantes veus han condemnat l’ignominiós empresonament dels Jordis, dels membres del Govern i la situació dels exiliats?
AGUSTÍ VILELLA
CAMBRILS
Olimpíades Internacionals de Ciències de la Terra: un èxit
Volem informar, novament, sobre l’èxit sense precedents de l’equip espanyol en una olimpíada científica internacional. L’expedició d’enguany vaig tenir l’honor de poder-la liderar jo mateixa, com a doctoranda de la Universitat Autònoma de Barcelona.
A les Olimpíades Internacionals de Ciències de la Terra celebrades entre el 9 i el 16d’agost a Tailàndia, els quatre representants han obtingut medalles: una d’or i tres de plata, i Espanya ha sigut l’únic país europeu que ha obtingut una medalla d’or (Héctor Sacristán, de l’IES Alameda de Osun, Madrid). D’aquesta manera, ens hem situat com a primera potència europea en aquest àmbit.
Aquest èxit se suma al d’altres olimpíades científiques (de física, el més recent). Tot i això, de la mateixa manera que passa en altres disciplines, el suport de finançament oficial és pràcticament nul. Aquests resultats s’han obtingut gràcies al treball entusiasta de les organitzacions de professors (AEPECT) i societats científiques (Societat Geològica d’Espanya), de la mateixa manera, i principalment, gràcies a l’esforç i dedicació altruista de molts professionals de l’educació que no dubten ni un moment a sacrificar part del seu temps lliure per participar en aquestes activitats.
ANNA ANGLISANO
BREDA
