‘Balconing’
Que hagin aparegut a Barcelona cartells incitant els turistes a fer balconing és un fet molt greu; encara que el que es pretengui sigui que se’n faci una lectura simbòlica i que l’objectiu final sigui que la ciutat no s’ompli de turistes. És un fet molt greu des del moment en què hi ha joves estrangers que han perdut la vida caient des d’un balcó, des del moment en què hi ha, per tant, famílies que han perdut un fill i que, de ben segur, encara es lamenten per la inconsciència de tot plegat.
Els cartells que diuen “ Dear tourist, balconing is fun ” no estan signats. Algú amb molt poc respecte cap a la vida dels altres ha estat capaç d’idear-los, de fer-los, de penjar-los; però no ha tingut valor per donar la cara.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Òmnium Cultural, el turisme i la dignitat
Una vegada més cal felicitar Òmnium Cultural per la seva gran iniciativa dels busos per la llibertat dels presos polítics i pel retorn dels exiliats. En aquest sentit, em sembla molt encertada la campanya de l’entitat iniciada el dijous 9 d’agost, que durant dues setmanes recorrerà la costa catalana i les ciutats de Figueres i Girona, per reclamar la llibertat dels presos polítics entre els turistes i repartint postals explicatives als visitants de Catalunya.
Sempre he considerat molt important aprofitar l’època estiuenca per explicar als turistes, en diversos idiomes, la situació real de Catalunya. De fet, considero imprescindible que els turistes copsin que hi ha un país mobilitzat, una ciutadania que va fer l’1-O i que ha sortit al carrer i, alhora, que existeix un estat espanyol que vulnera drets i llibertats.
JOSEP M. LOSTE
PORTOBOU
Les esquerres a Espanya
Aquest és un tema que des de fa temps em preocupa: com és que les esquerres espanyoles (sobretot el PSOE però també els comunistes i els alternatius) són tan tèbies en la seva radicalitat democràtica? Vaig trobar la resposta llegint l’indispensable Paul Preston. Al seu llibre sobre la recent història d’Espanya explica com Franco va allargar una guerra que podia haver vençut molt més ràpidament per tal de netejar el país de rebels. I aquesta tasca va seguir acabada la guerra amb les execucions per venjança. Així, als anys cinquanta els personatges d’esquerres a Espanya o bé havien estat assassinats o bé havien fugit. Els que es van quedar van renunciar a les seves idees (de cara a la galeria) per conservar la vida o la feina. És per això que quaranta anys més tard tenim unes esquerres tan tèbies. Aquest és el llegat de Franco.
JORDI PLAIÀ
BARCELONA
