CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 26/08/2018

Els llaços grocs

La Sra. Segarra, nova fiscal de l’Estat, diu que és el mateix treure llaços que posar-ne. Bé, aleshores no entenc per què els que els treuen ho fan d’amagat, amb la cara tapada i a la nit, i que de vegades proferin amenaces i mostrin bastons. En comptes de treure el que posen els seus opositors, que pengin ells les seves propostes o símbols.

ÀNGEL MARCO

SANT JUST DESVERN

Llibertat de repressió

La salut d’una democràcia es mesura amb la qualitat i el respecte a la llibertat d’expressió. La llibertat d’expressió té dues cares, el dret de cada persona a expressar lliurement les seves idees i el dret a no ser molestat per causa de les seves opinions, article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Quan la fiscal de l’estat espanyol diu que és tan legítim posar llaços grocs a l’espai públic com treure’n està obviant la segona part i està legitimant la repressió.

Els llaços grocs expressen el sentiment individual i col·lectiu que els presos polítics són innocents. Tant la Constitució espanyola com la Declaració Universal dels Drets Humans recullen el dret a la presumpció d’innocència fins que no es demostri el contrari en un judici just. Els partits i l’estat espanyol, avalant la retirada dels llaços grocs, van en contra de la seva Constitució que tant defensen i demostren una gran debilitat i poca fe en les seves pròpies institucions.

S’ha de dir ben alt i ben clar que estan promovent un nou dret inconstitucional: el dret a la repressió. Les excuses són preconstitucionals. Per la neutralitat de l’espai públic: doncs que treguin tota la publicitat, els símbols religiosos i fins i tot les indicacions que conviden a visitar uns museus i no uns altres. Excuses de caire higiènic i estètic: doncs que recullin i netegin els carrers d’excrements de gos. I, per acabar, l’argument més fort: perquè els dona la gana.

Si seguim així ben aviat els partits de la ultradreta que ocupen escons al Parlament espanyol es dedicaran a retirar diaris dels quioscos i llibres de les llibreries en nom de la seva llibertat d’expressió. Inundem el país de groc! I comencem a construir la República per higiene democràtica.

ALFONS CARRERAS

BARCELONA

Tecnologia i pobles d’alta muntanya

Acabo de venir de vacances del petit i meravellós poble pirinenc de Pardines (Ripollès). I ja són cinc anys consecutius anant a la mateixa casa rural. En tots aquests anys ha sigut una constant el problema de la connexió a internet, sobretot a hores punta, tot i estar ubicats al mig del poble.

Segons em comenta la propietat de la casa i vilatana del poble, s’han reiterat les queixes a la companyia que dona el servei però tot ha estat en va, perquè segons sembla la companyia hauria de fer una inversió per millorar un servei que no li resulta rendible si tenen en compte els potencials clients de la petita vila.

No és lícit que es negui una millora tecnològica per a vilatans i turistes que els dificulti l’accés a un servei tan bàsic com és la telefonia i dades, perquè és una cosa que s’ha d’entendre com un dret universal. No fer res per arreglar-ho perjudica l’activitat turística. Cal posar-hi remei.

JOAN BADIA

SABADELL

Pagar la carrera de taxi amb targeta

L’altre dia un taxista es va negar a cobrar-me la carrera amb targeta i em va portar a un caixer automàtic perquè li pagués en efectiu. No entenc la reticència dels taxistes a l’hora de cobrar amb targeta. En quin segle vivim?

JOAN GARCIA

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Més continguts de