Sanitat pública
En nom meu i dels meus fills, volem donar les gràcies a la sanitat pública que tenim, i en especial a la planta cinquena de l’UCI de la Vall d’Hebron, pel tracte rebut. Vam ingressar el Josep un dissabte a la tarda d’urgències, amb una perforació d’esòfag; el diagnòstic era molt greu. Després de la primera intervenció semblava que se’n sortia prou bé, fins que van començar a sortir totes les complicacions previstes.
Vam viure moments molt durs, però tot el personal, metges, infermeres, infermers i auxiliars, no ens van deixar sols en cap moment. Nosaltres els ho agraíem -“Us mereixeu més d’un 10”- i ells sempre ens responien: “És la nostra feina”. Sí, sí que forma part de la seva feina, però el suport i l’amor rebut ha sigut molt gran i important, i això no té preu.
Algú ens va dir: “Quan tot surt bé, és fàcil ser agraït”. A nosaltres no ens hi va sortir, però l’agraïment que tenim és molt gran i per això volem donar les gràcies públicament. Esperem que pugueu seguir fent la vostra feina com fins ara i que us sentiu tan recompensats i acompanyats com nosaltres. Que Déu us beneeixi.
CARME SANAHUJA GABARRA
L’ESPLUGA CALBA
Més cartera que ‘cantera’
El Barça s’ha gastat durant el mandat de Bartomeu 460 milions d’euros en fitxatges: Arda Turan, Aleix Vidal, André Gomes, Digne, Cillessen, Alcácer, Denis Suárez, Deulofeu, Semedo, Yerry Mina, Dembélé... Només Umtiti i Coutinho se salven de la mediocritat generalitzada. Però és que ja en l’era Guardiola (el teòric referent del foment del planter) el club va invertir 375 milions, alguns d’ells en jugadors com Afellay, Maxwell, Henrique, Keirrison, Adriano, Hleb, Cáceres, Txigrinski... i en d’altres molt més rendibles però adquirits a preu d’or. Tot plegat contemplat per una premsa implacable amb els balafiaments del Madrid i, en canvi, molt tèbia -fins ara- a l’hora de denunciar els dispendis blaugranes. En qualsevol cas, és evident que la generació dels Messi, Iniesta, Xavi, Puyol, Valdés, Busquets, Pedro o Piqué és irrepetible, però La Masia actual s’ha convertit en una fàbrica de somnis (frustrats) i sembla que només la crua realitat els farà... despertar.
ÒSCAR PUJOL ESCANERO
BADALONA
Coses de l’idioma
Enguany, tot i que el 155 ha migpartit la celebració del naixement del mestre Pompeu Fabra, el seny ordenador del català, els nostres acadèmics i professors de català haurien d’homenatjar-lo esmerçant-se a bandejar els mots espuris pues i buenu que repetidament sentim als mitjans de comunicació. Doncs bé - pues buenu -, a veure si entre tots posem cura a parlar correctament la nostra llengua, altrament quedarem empantanegats com en els temps del “català que ara es parla” del comediògraf Serafí Pitarra...
JORDI PAUSAS
PARÍS