CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 25/11/2018

La composició del Tribunal Suprem

Llegeixo que la Sra. Inés Arrimadas es va indignar arran de la filtració del missatge remès pel portaveu del Partit Popular al Senat, el Sr. Cosidó, del qual es desprèn que la composició del Tribunal Suprem ha sigut calculada per assegurar al PP el control de la sala penal, la que ha d’enjudiciar els processats de corrupció que els afecta i els encausats pel Procés.

No acabo d’entendre la indignació de la Sra. Arrimadas, perquè als pactes per la composició política del màxim òrgan de la magistratura espanyola els empara la llei, i la Sra. Arrimadas sempre ha defensat que tots estem sotmesos al seu imperi. Fins al punt que considera que qui pretengui canviar l’ statu quo que la llei atorga adquireix, automàticament, la condició de delinqüent o de colpista, segons els casos i l’oportunitat del moment.

Doncs bé, a la Sra. Arrimadas, per pura coherència, no li queda més remei que acceptar el contingut del missatge del Sr.Cosidó com una decisió que prové de la sobirania popular, perquè és la llei que emana d’ella la que empara aquesta possibilitat. La mateixa sobirania que la Sra. Arrimadas considera que fa inamovibles les lleis i l’aferrissada defensa de la qual justifica l’existència del seu propi partit. Tret que, esclar, la indignació de la Sra. Arrimadas obri una escletxa cap a una concepció de les lleis més flexible que permeti pensar que, quan queden desfasades i condueixen a resultats injustos, és legítim tractar d’adaptar-les a la realitat dels nous temps, amb normalitat i de la manera més segura: preguntant a la gent si està d’acord a canviar-les i sense que això comporti la criminalitzió de qui ho intenta.

PABLO FEU FONTAIÑA

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Les lleis són com teranyines

“Les lleis són com les teranyines: si alguna criatura feble i pobre hi cau, queda atrapada, però una de més forta pot trencar-les i travessar-les”. La frase s’atribueix a Soló, estadista, legislador i poeta grec que va viure al segle VI abans de Crist. Bàsicament és conegut per la seva tasca legislativa orientada a resoldre els problemes socials d’Atenes en l’etapa arcaica. La seva obra en aquesta matèria va ser la base que va fer possible desenvolupar la democràcia atenenca des d’una òptica constructivista. Amb el decurs del temps, Soló es va convertir en el símbol de la ideologia democràtica, i se’l considera un dels set “savis” de Grècia.

Però no estem a la Grècia de l’etapa arcaica; estem a l’Espanya del segle XXI, tot i que no ho sembla. El caos en matèria legislativa, reflectit en promulgacions, interpretacions i sentències, és evident (desnonaments, ocupació, violència de gènere, immigració, delinqüència, corrupció, política... ) i hauria de ser motiu d’extrema preocupació -compartida sense excepció- pels tres poders de l’Estat (legislatiu, executiu i judicial), perquè, si es manté la situació actual, és fàcil intuir on anirem a parar. Mancats de legisladors i estadistes “savis”, ho tenim francament complicat. Per sort, de poetes no ens en falten!

JAUME FARRÉS BOADA

OLESA DE MONTSERRAT

Llavors de masclisme

Aprofitant que és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra les Dones, faig referència a la gran responsabilitat que tenen els mitjans de comunicació i les empreses amb la tolerància social del masclisme. Algunes marques ja han evolucionat, però la majoria encara reforcen, a través dels mitjans, rols i imatges que cosifiquen la dona i la situen en una posició inferior. Són missatges subtils i quotidians, que ens passen desapercebuts. Tot i que alguns micromasclismes semblen irrellevants, són petites llavors que poden germinar en forma d’agressió física o psicològica. És precisament la invisibilitat d’aquestes conductes el que les empodera i reforça la base de la violència de gènere.

MARIONA MORA VALERI

SABADELL

Més continguts de