CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 27/11/2018

Rivera i Casado

Rinconete y Cortadillo va ser una de les dotze narracions breus incloses a les Novelas ejemplares de Miguel de Cervantes, publicades el 1613. Rinconete comença per la lletra r i Rivera també. Cortadillo comença per la lletra c i Casado també. ¿Coincidència o coses del destí? ¿Existeix la possibilitat que Miguel de Cervantes tingués visions premonitòries?

Al marge d’especulacions literàries, és clar que Rivera i Casado podrien ser perfectament personatges típics de la novel·la picaresca espanyola, perquè de “qualitats” per ser-ne protagonistes els en sobren. Feia anys que la política nacional no comptava amb individus tan representatius dels instints més baixos que, en aquest àmbit, es poden imaginar. En tots dos casos, el discurs i la retòrica que fan servir no poden amagar les seves veritables intencions: conquerir el poder a qualsevol preu i sense cap mena d’escrúpol. Una ambició personal fora de mida i un desvergonyiment que se serveixen de sectors d’una ciutadania nostàlgica d’èpoques pretèrites i alhora d’una colla d’arribistes aspirants a ocupar algun càrrec.

JAUME FARRÉS BOADA

OLESA DE MONTSERRAT

Urbanisme feminista

Ja fa uns quants anys que diverses entitats feministes reclamen, entre moltes altres coses, una ordenació urbanística amb perspectiva de gènere. És evident que una remodelació i millora urbana és necessària. Permetria acabar amb les barreres de mobiliari i garantiria una plena seguretat, sobretot en horari nocturn.

En aquesta línia, existeixen municipis que estan apostant per models de ciutat amb perspectiva de gènere. A Sant Pere de Ribes, arran dels últims pressupostos participatius, la Xarxa Feminista va aconseguir guanyar amb la proposta Poble ben il·luminat, poble segur per a totes, que tenia com a objectiu incidir en la seguretat en l’espai públic mitjançant l’optimització de l’enllumenat públic.

Així doncs, m’agradaria aplaudir totes les associacions, entitats i particulars que lluiten per aconseguir que els nostres pobles i ciutats vetllin per models de ciutat amb perspectiva de gènere.

XAVIER ROVIRA MARTÍ

SANT PERE DE RIBES

Estudiants sense futur

Qualsevol persona que ha passat per totes les etapes educatives sense perdre’s ni un sol any ha destinat gairebé un quart de la seva vida a formar-se en allò de què vol treballar quan sigui gran. Després d’estudiar durant quasi 25 anys, si fa o no fa, arribem al final del grau universitari i se’ns imposa fer unes pràctiques, moltes amb l’excusa de l’aprenentatge i no remunerades. I, un cop fetes, sortim al món laboral i se’ns demana: més formació, més experiència, més idiomes... De veritat? Tots els que ens graduarem aviat només tenim dues opcions: seguir treballant de becaris cobrant un sou inferior a 300 euros al mes fins que aconseguim tots els requisits laborals, o marxar a treballar fora, que al currículum queda bé, però això sí, com a ciutadans de tercera.

RAQUEL PAREDES CAMÍ

CALDES DE MONTBUI

Al racó d’insultar

Ja fa temps que als llocs on els partits han de debatre idees s’hi estan desenvolupant uns espectacles d’allò més tristos. S’han perdut les formes d’educació. Amb la mainada s’ha posat en pràctica que, quan una criatura es comporta malament, se l’envia al racó de pensar. Allà s’hi estarà uns minuts per calmar-se i potser arribar a entendre que ha actuat de manera incorrecta, i la persona que l’està tutelant li farà les oportunes recomanacions. Potser seria hora que la presidència de la cambra, quan els diputats entressin en una picabaralla fora d’uns mínims d’educació i comportament correctes, enviés els contendents al racó d’insultar. Queda dit!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Més continguts de